17 de novembre, 2008

Records de Tanzania

Ja fa una setmana deixavem enrere el continent negre tot fent ruta primer cap a Perth, Australia, i tot seguit cap a Kuala Lumpur, Malaysia, on ens trobem a dia d'avui. Tot i que el pas dels dies començi a cobrir de sorra el rellotge del temps Africa, les memories segueixen ben fresques i abans de tirar endavant voldria compartir les vivencies (i desvivencies) d'una experiencia que, sense cap dubte, ha estat fascinant.

Creuavem una nit de 12 de Setembre la frontera d'Uganda amb Kenia tot fent via cap al Nord de Tanzania a bord d'un bus criminal. Aquest cop la tan repetida criminalitat del transport a Uganda residia en el fet que el mort circulava de mitja a uns 100 km/h en carreteres de poc asfalt i molt transit, les portes no tancaven tot convertint la cabina interior en un congelador i, anecdotic, durant les 22 hores que va durar el trajecte nomes vam veure un sol conductor, nit inclosa. Per si aixo no fos motiu suficient per tenir-nos desperts tota la nit nomes ens faltava arribar a la frontera passada la mitja nit...

I es que les guies de viatge, omnispresent Lonely Planet incluida, et guien de pe a pa a traves de tot possible entrebanc o sorpresa que pugui alterar el teu viatge en paisos, sobretot, ben diferents al d'origen. Be, 10 punts per la teoria que ben detalladament ens explicava com arribar a la frontera, quan ens costaria i en quines condicions entravem a Kenia. Pero ara passem a la practica: mitja nit, sortim del bus mig dormits i ens avisen que tenim 10 minuts per entregar els papers de sortida de l'aduana Ugandesa i rebre el visat de transit de la Keniana. Uf, a correr! Al sortir del bus desenes de nens rodejant-nos i impedint-nos arribar a l'aduana tot intentant recollir els ultims xilings que ens quedaven, i al mateix temps estafadors de fira buscant fent negoci amb canvis de moneda irrealistics. Ole! Ens trobem que som els ultims passatgers del bus a entrar a l'aduana, el senyor agent de turno que se li dona per fer broma als dos extrangers que s'aventuren a fer el viatge amb bus i les meves ungles patint les consequencies del moment. Han passat ja 10 minuts! Sortim de l'aduana Ugandesa per descobrir que la Keniana es troba a mes de mig quilometre. Ole i ole! A pas accelerat, ens sobresalta la visio fatalista de veure com el nostre bus ens passa per davant, creua la frontera keniana i se'n va!!! Ja l'hem ben fumut!!! A correr!!! Aqui no faig nit ni boig!!! I entre tanta corredissa i desesperacio ens creuem amb un altre viatger del bus. Ep!!! I tu no corres o que? Ell ens mira, observa i processa la situacio i no pas sense un riure quisquillos entre l'orella ens explica que el bus espera a l'altre costat de la frontera fins que tot passatger ha tornat al seu lloc. Conclusio: hi han informacions que no tenen preu...


Despres de tan bonica marato viatjera arribem a Arusha, la capital del turisme animal Tanzanes. I es que tot i que la ciutat jeu a la base de l'impressionant Mt.Meru amb els seus 4556 metres, l'oferta de zebres, bufals,girafes, elefants i lleons concentrats en rutes safariques per multiples parcs nacionals eclipsa fins i tot al segon pic tanzanes mes proper al cel. Res a objectar si no fos perque la ciutat concentra a mes de 200 safaris registrats en no mes d'un km quadrat, i en temps de vaques flaques com es finals de Setembre en que els turistes començen a ser mes escasos, els caçadors de clients no tenen altre sortida que llençar-se a la jugular. Traduit a la realitat, un no pot caminar ni 10 segons sol per la ciutat sense veure's rodejat per un bon grup de 'caçadors' que facilment t'amargaran el dia amb la seva insistencia. Els que no intenten encolomar-te un safari proven sort amb l'historia de 'jo soc un diamant per pulir, un artista que fara trontollar els ciments de l'art Africa en els propers anys i, si vols, podem anar a mitges en el repartiment de beneficis si m'ajudes ara amb una inversio de XXX'. Despres t'ensenya els seus quadres que son els mateixos que els de la cantonada, que son els mateixos que els de la botiga, que son els mateixos que els que haviem vist a Uganda i, fins i tot, els mateixos que trobariem finalment a Ciutat del Cap! Vaja, que Arusha es un pais de poetes que fan de la paraula un do, i sino com explicarieu l'experiencia de sentar-vos tot just arribats a la ciutat a un sobri restaurant divertidament apodat 'The Queen of Africa', i ser sorpresos per un personatge que, biblia en ma i mirada perduda a l'infinit, ens va deleitar amb la millor oportunitat d'inversio que mai ens haguessim pogut imaginar. Amb veu de 'raticulin', vestit com 'Rafael' i amb una pinta de pillo que espantava ens va deixar anar:


Ell: " Hola viatgers, us porto la paraula de Deu. Us dona la benvinguda"

Nosaltres: " Eh...gracies, pero compartint diferents creençes"

Ell: (sense canviar per res el to de veu) "Si no creieu en Deu ja podeu tornar al vostre pais per trobar-lo. Pero abans de marxar doneu-me 10.000 shillings Tanzanesos "

Nosaltres : " ??? "

Ell: (sense canviar de nou per res el to de veu) "Mmm...Si no teniu diners, doneu-me un plat de fruita amb pinyes i platans"

Nosaltres: " ??? !!! "

Ell: " Mmm...potser ho provare de nou dema. Akuna matata"



Dit i fet, delirant...Vam acabar el dinar sense haver sortit encara de l'estat de xoc causat per pura injeccio de freakisme Tanzanes , i un cop carregada de nou la motxila a l'esquena vam fer via per trobar allotjament ara que tots els possibles 'guies' que ens volien acompanyar al 'seu hotel' havien desaparegut. Tot sigui per compensar per un cop les possibles critiques que fagi de les guies de viatge, la veritat es que aquella primera nit vam oblidar-nos intencionadament de tota recomanacio d'hotels i, guiats per un preu mes que atractiu, vam fer niu a l'hotel Casablanca, un cuxitril simple, efectiu i relativament silencios... fins que, ai, es va fer fosc. Afamats de nou vam sortir a fer un mos alla on ens en donguessin, i premoritoriament vaig coneixer a la porta de l'allotjament el Henry. Curios personatge: metre i mig d'alçada amb una gorra reggae que li afegia 20cm de propina, veu calmada i afable i una simpatia natural per presentar-se amb un 'hola que tal, soc el Henry i et recomano que vigilis amb aquesta zona'. Fetes les agradables presentacions va voler afegir una descripcio seva mes personal: la dona, gorda amb ganes, la tenia a casa, i ell se n'anava de putes al bar del meu suposat 'hotel' per relaxar-se, que dema mati tocava missa. Traguem saliva Miki que aixo costa de procesar...Per despedir-se, va rematar que no trobariem millor menjar que al nostre hotel i be que fariem de no moure'ns sols de nit per la ciutat. Lo primer, fals fals que l'estomac encara se'n recorda, lo segon un savi consell que segurament ens va evitar alguna que altra mala passada. Per si no ha quedat clar, tot i que de nit l'hotel era un punt de trobada ben concurrit, al mati nomes quedavem com a hostes nosaltres dos i el personal de neteja es feia creus, entre riures histerics, que dos mzungus haguessin fet nit completa al 'luxos Casablanca'. Be, per 5$ la nit...



Tot plegat ben curios. Tanzania prometia. I es que a vista rapida ens trobavem en un pais que engloba en un sol idioma oficial a 120 tribus diferents a mes de les comunitats asiatiques i les europees: el Swahili. Per si no fos poc, conviu com a exemple de pau per la resta dels paisos de la regio tot i que la poblacio es divideix en 45% musulmana i 35% cristiana. Esglesies i mesquites cara a cara. Quaresma i Ramada amb naturalitat. Una celebracio, aquesta ultima, que viuriem de ple a Zanzibar, illa on 95% de la poblacio es musulmana.



Amb ganes de descobrir el pais i amb les piles carregades despres de visitar Uganda ens disposavem a fer ruta de nou. Per davant ens esperava descobrir les contradictories sensacions de dur a terme un safari, la trista pero seductora bellessa de les zones on l'ocea Indic es encara inexplorat pel turisme, una inmersio en la cultura musulmana, especialment en el mes de Ramada, que remouria falses impressions preconcebudes i un redescobriment de l'illa de les especies tot conduint una Vespa de nit sense llums llogada a un grup de quasi mafiosos tanzanesos.

Almenys lo bo d'escriure a posteriori es que podem dir que estem vius i estalvis...

:-)