El Ta te 31 anys, casat des dels 26 i amb una nena de 2 anys. Ens dona es gracies amb vehemencia per haver-lo escollit per fer el tour, i es que avui es trobava a l'hotel de casualitat. Viu a 5km del centre ciutat, a una de les petites zones de la rodalia, i afortunadament aquest mati un dels seus germans li havia deixat la motocicleta amb gasolina suficient per provar fortuna. Te 7 germans, i ell es el gran de la familia, en altres paraules, el responsable de tots ells. Va neixer durant els sagnants anys del regim del Khmer Rouge i pare, mare, avis, tiets i altres famliiars van perdre la vida a la muntanya on ens dirigim o treballant als camps d'arros, tambe coneguts com a 'camps de la mort'. No li agrada aquesta feina pero no te cap altre sortida. Cada nit es pregunta d'on treura els diners si la petita es posa malalta, i amb dura ironia afegeix que ni que pogues pagar el tractament encara li faltaria trobar algun doctor que l'atengues, i es que Battambang disposa d'un hospital pero no te equip medic. Tot doctor i metge va ser aniquilitat pel Khmer Rouge 30 anys enrere, i la recent nova generacio nomes dona abast a la capital. Abans d'arribar a la muntanya el Ta ens demanava, humilment, que no el fem pujar-hi. Per ell nomes hi ha dolor i sufriment.
Cami als temples d'Angkor ens sorpren un cartell davant l'hospital infantil de Siemp Riep que anuncia un concert gratuit, i tot guiats per la curiositat, descobrim la historia d'una persona que tan de bo fos coneguda arreu del mon: el suis Beat Richner. Doctor i comic de professio, va descobrir Cambotja durant els anys 1974 i 75 quan treballava fent practiques a l'hospital Khanta Bopha de Phnom Penh. La guerra el va allunyar de la regio, pero l'any 1991 el ministre Cambotja li va demanar de reconstruir l'hospital, destrossat 15 anys enrere pel Khmer Rouge. Tal i com explica en viu durant el seu concert, construir un hospital a la capital l'any 1991 era un repte de dificil comparacio, pero amb l'ajuda solidaria d'altres companys i donacions privades Beat Richner no nomes va construir un hospital, sino que el va dotar de tot material i instrument necessari amb la tecnologia mes avançada existent a Europa o Estats Units. Inagurar l'hospital l'any 1992 nomes va ser un primer pas pel suis i es que durant els seguents 15 anys i fins a dia d'avui son ja 6 els hospitals infantils construits i sobretot 8.000.000 els pacients que s'han pogut tractar, totalment gratuitament!! I mes que es tractarien si pogues disposar de mes diners, i es que es aqui on recau l'admiracio gegant cap aquest personatge. A dia d'avui, el pressupost dels 6 hospitals ve financiat en un 5% per les donacions del govern suis, en un altre raquitic 5% pels diners provinents del govern Cambotjana, i la resta, 90%, donancions privades. Com aconsegueix B Richner tota aquesta donacio desinteresada? Amb el seu violoncel.
Cada dijous, cada dissabte, cada cop que te una oportunitat internacional agafa el seu violoncel i explica la tragica historia de la sanitat publica a Cambotja tot tocant a Bachs o el cant dels ocells de Pau Casals entre altres. Nomes prenen com a exemple un dels hospitals de Siem Riep, explica entre cada canço que dels 100.000 nens que atenen anualment al centre 80.000 moririen sense un tractament gratuit i es que a Cambotja, pais plagat d'epidemies de Dengue, Malaria i fins i tot encara Tuberculosis, el govern assisteix a un genocidi indirecte infantil tot mantenint una infraestructura de centres sanitaris nomes a l'abast d'uns privilegiats tot i que el 80% de la poblacio viu amb menys d'un dolar al dia. A dia d'avui, l'hospital de Siem Riep de Beat Richner esta format per mes de 2.000 doctors i metges Cambotjans formats al mateix centre. Beat Richner ofereix un salari mensual al personal de neteja de 250$ i els doctors gaudeixen de sous superiors als 1000$. D'aquesta manera son retribuits justament per la feina que duen a terme i B Richner evita qualsevol possibilitat de frau i corrupcio, que nomes podria comportar la mort final d'un nen inocent. L''organitzacio Europea pel Desenvolupament de la Salud va visitar el centre fa uns anys, tot concluint que Cambotja, pais pobre, no necessitava unes infraestructures tan cares i sofisticades, les mateixes que si poden rebre paisos 'mes desenvolupats' com Tailandia o Vietnam. Aquesta gravissima afirmacio es basava en el fet que, de mitja, els centres de Beat Richner gasten 250$ per pacient en un pais del tercer mon. I ho afirmaven agents de la comissio europea des dels seus hotels de luxe de Siem Riep on una nit costa aproximadament 400$. Aquesta es tristement la pessimista realitat de Cambotjana, pero Beat Richner segueix lluitant sense perdre l'esperança amb seva inseparable arma: el violoncel.
A Phnom Penh ens arriben veus de l'inumanitat de l'abocador de Steung Meanchey. Unes 20.000 persones viuen enmig de la brossa de la capital dels quals una quarta part son nens. La seva feina consisteix en buscar llaunes, paper o plastic que pugui ser venut posteriorment a companyies de reciclatge. Una jornada normal de treball comença a les 3 de la matinada i acaba a les 8 del vespre i amb sort pot reportar un benefici d'un dolar per persona. Infeccions pulmonars, cancer i altres malalties infeccioses son inevitablement presents a l'abocador, i tristement, no es sorpresa que de tan en quant una excavadora s'emporti per endavant per error un nen que buscava material sota les muntanyes d'escombraries.
Coneixem a Mech Sokha a 2km de l'abocador on va fundar fa ja 6 anys el 'Centre pels nens cap a la felicitat' (CCC), una ONG que intenta treure els nens de l'infern de Steung Meanchey tot proporcionant-lis salud, llar i educacio. Tot i no haver avisat de la nostra visita, Sokha interrumpeix el seu treball amb un somriure i ens explica breument la seva historia. Nascut enmig del riu de sang del Khmer Rouge va quedar orfe de ben petit. Durant els anys 80 vivia o mes ben aviat sobrevivia al carrer tenint que passar per tot un seguit d'experiencies que mai mes voldria veure repetides en cap altre nen. El suport solidari d'un japones l'any 2002 va sentar les bases del projecte que canviaria la vida de tants nens en els seguents anys, i es que a dia d'avui el CCC dona llar a mes de 150 nens. Dues noies del centre de 16 i 15 anys, les mes grans, ens expliquen amb felicitat com es la vida a 'casa seva'. Una vol ser doctora i l'altre advocada, i davant de la nostra sorpresa ens expliquen que tenen un pla d'educacio per tirar endavant el seu somni i es que Sokha ha creat un segon centre per majors de 18 anys on aquells nens que un dia vivien enmig de les escombraries de Cambotja rebran financiacio per anar a l'universitat. Afortunadament a Cambotja tambe queda espai per l'esperança.
Per si voleu mes informacio us adjunto dos links:
Beat Richner i hospital de Kantha Bopha
Centre pels nens cap a la felicitat
Aquesta nit volem cap a Manila, Filipines, on hi passarem les proximes dues setmanes. Seguire escrivint!