El present del Regne de Cambotja

Coneixem al Ta a l'entrada de l'hotel de Battambang. Es un dels molts conductors de motocicleta que s'ofereixen com a guies improvissats pels pocs turistes que decideixen quedar-se visitant els voltants de la ciutat. Tot i aixo aqui ningu per l'esperança i les parets de l'hotel estan ben engalonades de fotografies i lletres vistoses descrivin les virtuts d'un tour que inclou visita a pagodes budistes properes al temple on vam dur a terme el curs de Vipassana , un pic conegut per les seves profundes coves on el Khmer Rouge es desfeia de la classe intelectual Cambotjana i finalment un petit viatjet de tornada amb un atipic tren de bambu.

El Ta te 31 anys, casat des dels 26 i amb una nena de 2 anys. Ens dona es gracies amb vehemencia per haver-lo escollit per fer el tour, i es que avui es trobava a l'hotel de casualitat. Viu a 5km del centre ciutat, a una de les petites zones de la rodalia, i afortunadament aquest mati un dels seus germans li havia deixat la motocicleta amb gasolina suficient per provar fortuna. Te 7 germans, i ell es el gran de la familia, en altres paraules, el responsable de tots ells. Va neixer durant els sagnants anys del regim del Khmer Rouge i pare, mare, avis, tiets i altres famliiars van perdre la vida a la muntanya on ens dirigim o treballant als camps d'arros, tambe coneguts com a 'camps de la mort'. No li agrada aquesta feina pero no te cap altre sortida. Cada nit es pregunta d'on treura els diners si la petita es posa malalta, i amb dura ironia afegeix que ni que pogues pagar el tractament encara li faltaria trobar algun doctor que l'atengues, i es que Battambang disposa d'un hospital pero no te equip medic. Tot doctor i metge va ser aniquilitat pel Khmer Rouge 30 anys enrere, i la recent nova generacio nomes dona abast a la capital. Abans d'arribar a la muntanya el Ta ens demanava, humilment, que no el fem pujar-hi. Per ell nomes hi ha dolor i sufriment.

El Saro te 20 anys i viu a la petita vila situada al peu de la muntanya. Pel mati va a l'escola i per les tardes, de tan en quant, s'ofereix als turistes per guiar-los cami amunt del pic i a traves de totes les seves coves i temples. La seva veu es suau i pausada, i el seu accent excelent. Content, ens explica que cap al vespre va a una altra escola on apren Angles. D'historia, diu, no en sap molt pero a nosaltres ens sembla un llibre obert. Arribats a dalt del pic encarem per primer cop la realitat: un seguit de coves d'uns 30 metres de fondaria utilitzades pel Khmer Rouge com a fosses de la classe intelectual Cambotjana. Els detinguts eren guiats, enganyats, al cim del pic on els hi taparien els ulls i els guiarien al precipi de la cova. Alla serien assasinats a cop de maxet al coll i tot caient avall dels 30 metres de fondaria de les coves. Al alliberar Cambotja al 1979 l'exercit Vietnames va trobar mes de 20.000 esquelets a la zona...El Saro ens ajuda a entendre tot aquest passat de Cambotja, i ens deixa clar que el present no hi queda gaire lluny i es que nomes 30 minuts de cami polvorent ens separen de la ciutat de Pailin, comunitat autonoma governada en regim quasi independent per les restes de l'erxercit del Khmer Rouge. Ens preguntem que passara pel cap del Ta i altres ciutadans victimes del regim quan afronten la realitat que alguns dels criminals que van matar els seus familiars es troben lliures i tranquils, 30 anys despres, a nomes 5km de casa seva.


Cami als temples d'Angkor ens sorpren un cartell davant l'hospital infantil de Siemp Riep que anuncia un concert gratuit, i tot guiats per la curiositat, descobrim la historia d'una persona que tan de bo fos coneguda arreu del mon: el suis Beat Richner. Doctor i comic de professio, va descobrir Cambotja durant els anys 1974 i 75 quan treballava fent practiques a l'hospital Khanta Bopha de Phnom Penh. La guerra el va allunyar de la regio, pero l'any 1991 el ministre Cambotja li va demanar de reconstruir l'hospital, destrossat 15 anys enrere pel Khmer Rouge. Tal i com explica en viu durant el seu concert, construir un hospital a la capital l'any 1991 era un repte de dificil comparacio, pero amb l'ajuda solidaria d'altres companys i donacions privades Beat Richner no nomes va construir un hospital, sino que el va dotar de tot material i instrument necessari amb la tecnologia mes avançada existent a Europa o Estats Units. Inagurar l'hospital l'any 1992 nomes va ser un primer pas pel suis i es que durant els seguents 15 anys i fins a dia d'avui son ja 6 els hospitals infantils construits i sobretot 8.000.000 els pacients que s'han pogut tractar, totalment gratuitament!! I mes que es tractarien si pogues disposar de mes diners, i es que es aqui on recau l'admiracio gegant cap aquest personatge. A dia d'avui, el pressupost dels 6 hospitals ve financiat en un 5% per les donacions del govern suis, en un altre raquitic 5% pels diners provinents del govern Cambotjana, i la resta, 90%, donancions privades. Com aconsegueix B Richner tota aquesta donacio desinteresada? Amb el seu violoncel.


Cada dijous, cada dissabte, cada cop que te una oportunitat internacional agafa el seu violoncel i explica la tragica historia de la sanitat publica a Cambotja tot tocant a Bachs o el cant dels ocells de Pau Casals entre altres. Nomes prenen com a exemple un dels hospitals de Siem Riep, explica entre cada canço que dels 100.000 nens que atenen anualment al centre 80.000 moririen sense un tractament gratuit i es que a Cambotja, pais plagat d'epidemies de Dengue, Malaria i fins i tot encara Tuberculosis, el govern assisteix a un genocidi indirecte infantil tot mantenint una infraestructura de centres sanitaris nomes a l'abast d'uns privilegiats tot i que el 80% de la poblacio viu amb menys d'un dolar al dia. A dia d'avui, l'hospital de Siem Riep de Beat Richner esta format per mes de 2.000 doctors i metges Cambotjans formats al mateix centre. Beat Richner ofereix un salari mensual al personal de neteja de 250$ i els doctors gaudeixen de sous superiors als 1000$. D'aquesta manera son retribuits justament per la feina que duen a terme i B Richner evita qualsevol possibilitat de frau i corrupcio, que nomes podria comportar la mort final d'un nen inocent. L''organitzacio Europea pel Desenvolupament de la Salud va visitar el centre fa uns anys, tot concluint que Cambotja, pais pobre, no necessitava unes infraestructures tan cares i sofisticades, les mateixes que si poden rebre paisos 'mes desenvolupats' com Tailandia o Vietnam. Aquesta gravissima afirmacio es basava en el fet que, de mitja, els centres de Beat Richner gasten 250$ per pacient en un pais del tercer mon. I ho afirmaven agents de la comissio europea des dels seus hotels de luxe de Siem Riep on una nit costa aproximadament 400$. Aquesta es tristement la pessimista realitat de Cambotjana, pero Beat Richner segueix lluitant sense perdre l'esperança amb seva inseparable arma: el violoncel.



A Phnom Penh ens arriben veus de l'inumanitat de l'abocador de Steung Meanchey. Unes 20.000 persones viuen enmig de la brossa de la capital dels quals una quarta part son nens. La seva feina consisteix en buscar llaunes, paper o plastic que pugui ser venut posteriorment a companyies de reciclatge. Una jornada normal de treball comença a les 3 de la matinada i acaba a les 8 del vespre i amb sort pot reportar un benefici d'un dolar per persona. Infeccions pulmonars, cancer i altres malalties infeccioses son inevitablement presents a l'abocador, i tristement, no es sorpresa que de tan en quant una excavadora s'emporti per endavant per error un nen que buscava material sota les muntanyes d'escombraries.
Coneixem a Mech Sokha a 2km de l'abocador on va fundar fa ja 6 anys el 'Centre pels nens cap a la felicitat' (CCC), una ONG que intenta treure els nens de l'infern de Steung Meanchey tot proporcionant-lis salud, llar i educacio. Tot i no haver avisat de la nostra visita, Sokha interrumpeix el seu treball amb un somriure i ens explica breument la seva historia. Nascut enmig del riu de sang del Khmer Rouge va quedar orfe de ben petit. Durant els anys 80 vivia o mes ben aviat sobrevivia al carrer tenint que passar per tot un seguit d'experiencies que mai mes voldria veure repetides en cap altre nen. El suport solidari d'un japones l'any 2002 va sentar les bases del projecte que canviaria la vida de tants nens en els seguents anys, i es que a dia d'avui el CCC dona llar a mes de 150 nens. Dues noies del centre de 16 i 15 anys, les mes grans, ens expliquen amb felicitat com es la vida a 'casa seva'. Una vol ser doctora i l'altre advocada, i davant de la nostra sorpresa ens expliquen que tenen un pla d'educacio per tirar endavant el seu somni i es que Sokha ha creat un segon centre per majors de 18 anys on aquells nens que un dia vivien enmig de les escombraries de Cambotja rebran financiacio per anar a l'universitat. Afortunadament a Cambotja tambe queda espai per l'esperança.


Per si voleu mes informacio us adjunto dos links:

Beat Richner i hospital de Kantha Bopha
Centre pels nens cap a la felicitat

Aquesta nit volem cap a Manila, Filipines, on hi passarem les proximes dues setmanes. Seguire escrivint!

El passat del Regne de Cambotja

Sinonim d'admiracio, respecte i orgull pels Cambotjans, l'imperi Khmer va dominar a principis del segle IX i durant els seguents 4 segles els territoris de Tailandia, Laos i Vietnam. L'epicentre cultural de la seva civilitzacio es trobava a Angkor, ciutat que en una epoca en que a Londres hi vivien 50.000 habitants concentrava ja a mes de 1.500.000 Khmers! I tot i que l'imperi fos finalment arrasat per diferents forçes durant la seva historia, encara avui un pot contemplar amb els seus propis ulls la considerada per molts com a 8 meravella del mon: els temples d'Angkor, el centre religios mes gran del mon.

Desmembrat l'imperi Khmer, el territori actual de Cambotja va anar passant durant els seguents segles de mans Tailandeses a Vietnameses fins que a mitjans del segle XIX França se'n va fer control. El pais romandria com a colonia francofona fins a mitjans del seguent segle, moment en que aconseguiria l'independencia gracies al moviment impulsat pel futur nou rei Norodom Sihanouk. Començaven 20 anys daurats de creixement i prosperitat durant els quals Cambotja es convertiria en la principal referencia economica del sud-est asiatic. Tristement aquest esplendor va ser brutalment interrumput a principis dels anys 70, donant peu a una de les tragedies mes horribles, sagnants i brutals del segle XX: el genocidi racial, politic i cultural de Cambotja a mans del grup radical comunista conegut com a Khmer Rouge.

El seu naixement radica durant els anys 60, moment en que el pais mantenia una posicio neutral als conflictes que issolaven a tota la regio asiatica, sobretot la guerra de Vietnam amb els Estats Units. Tot i l'esforç del rei Sihanouk per conservar la pau, cap a finals del deceni tropes nord vietnameses trobaven refugi al bombardeig america dintre les fronteres Cambotjanes i, en una fatal decisio basada en la 'doctrina Nixon en el seu mes pur estat, el govern america va decidir tirar endavant l'operacio 'esmorzar': bombardeig secret amb B-52 de totes les presuntes bases vietnameses...en territori Cambotja. Durant els seguents 4 anys les operacions especials es van anar succeint: 'aperitiu', 'dinar' i 'sopar', tot deixant un rastre de sang criminal estimat en mes de mig milio de Cambotjans. I tot intentant frenar les incursions de l'exercit Vietnames, els Estats Units no van aconseguir mes que conduir-los cap endins del territori Cambotja, sentant les bases del que s'acabaria convertint en una guerra civil entre els partidaris del govern actual pro-america, i els cada cop mes simpatizants del Khmer Rouge, un grup politic comunista que avançava des de les zones rurals amb una ideologia confusa pero que reunia al seu voltant a tots aquells que es mostraven decebuts i frustats per la situacio en que el pais havia acabat despres de "l'ajuda americana".

L'any 1975, despres de 5 anys de guerra fraticida, el Khmer Rouge arribava a la capital Phnom Penh amb la seva inconfundible indumentaria: vestit negre amb bufanda vermella al voltant del coll. Les pelicules d'aquella epoca mostren l'alegria amb que van ser rebuts pels habitants de la ciutat. La guerra s'havia acabat i per fi Cambotja tornaria a sentir pau, pensaven. Una ilusio que no va durar mes que dues hores, les que va necessitar l'exercit per forçar a tota la poblacio, 3 milions, a abandonar la ciutat rumb incert cap a les zones rurals del pais...La capital i totes les ciutats principals del pais van anar quedant progressivament abandonades ja que tota la poblacio va ser reubicuada cal camp portan al pais a la pitjor foscor mai imaginable.

Comandats pel lider Pol Pot, tambe conegut com a 'germa numero 1', el Khmer Rouge interpretava subjectivament i amb una postura d'extrema esquerre les teories maonistes, tot exaltant radicalment el paper dels camperols cami d'una societat 'justa'. En aquesta idilica societat no es requeria educacio, religio, professio ni diners. D'aquesta manera tot billet va ser cremat, els monjos budistes perseguits, torturats i eliminats, els professors perseguits, torutats i eliminats, advocats, jutjes, policies, empresaris, literats, tothom que pogues parlar dos idiomes, qualsevol literat...tots ells van ser perseguits, torturats i eliminats macabrament en foses comunes. Al mateix temps la resta de poblacio era dispersada en diferents zones del pais per treballar intensivament al camp, fos quina fos la seva edat o estat fisic, durant mes de 15 hores al dia a canvi d'un bol d'arros. Les families eren separades per evitar qualsevol revolta i les provincies del pais van ser rebautejades per que no fos possible saber a on s'havien enviat els relatius. Començava "l'any zero", inici d'un periode que durant els anys 1975 a 1978 portaria a la mort a 3.000.000 de Cambotjans, en un pais que a inicis del genocidi ideologic era habitat per 8.00.000 d'habitants.

Ironicament Vietnam ocupava de nou Cambotja a finals de 1978 per expulsar el regim del Khmer Rouge cap a les fronteres del pais amb Tailandia, pero desafortunadament els anys 80, sovint oblidats per la historia, serien tan dificils pels cambotjans com els viscuts durant la dictadura comunista. Les dues tropes s'enfrontarien dramaticament durant el deceni utilitzant la poblacio local per colocar mines terrestres tot al voltant de les zones conflictives. El fatal resultat es que la regio de Battambang es convertiria en una de les regions mes minades del mon amb mes de 3.000.000 d'artefactes. A dia d'avui, de mitja, tres persones segueixen morint diariament tot i els esforços per desactivar totes les mines.

Milers de preguntes atormenten a dia d'avui els Cambotjans. Com pot ser que membres del Khmer Rouge seguissin representant el seu pais amb un seient a les nacions unides fins l'any 1993? Us imagineu a Hitler sentat a un dels congressos europeus 14 anys despres de la segona guerra mundial? Increible, i es que no va ser fins al 1996 que el grup comunista va ser expulsat del govern i el tribunal de l'Haia va dictar ordre de busca i captura pels membres supervivents amb carrecs començant per genocidi contra l'humanitat. Malauradament Pol Pot moria en llibertat el 1998 sense arribar mai a ser jutjat pels seus crims. La resta de caps del partit politic eren arrestats a 1999, i avui a Cambotja la gent encara es pregunta com pot ser que 10 anys despres encara no hagi començat el seu judici. L'ultim punt, potser el mes inverossimil, es descubrir que a dia d'avui ex-membres del Khmer Rouge dominen amb llibertat la regio de Pailin, fronterisa amb Tailandia, en regim d'autonomia provincial...

Aquest era el passat, i en certa manera present, del pais que tot just començavem a recorrer acabat el curs de Vipassana. Uns dies que ens han fet veure la tristessa d'avui en dia al pais, el pes del passat i, en certes boniques ocasions, l'esperança pels anys vinents.

Vipassana a Cambodja

Feliç any nou a tothom,

El blog pren força de nou , i es que avui us escric amb mes ganes que mai per compartir amb vosaltres l'experiencia 'Vipassana', un curs de meditacio intensiu que hem dut a terme durant els 10 primers dies d'any a Cambodja.

No ens haviem ni plantejat la possibilitat de dur a terme un curs com aquest fins que vam aterrar a Kuala Lumpur, on vam tenir la sort de coneixer el Jeffrey, un londinenc d'uns 40 anys amb una energia interior brutal, sempre amable, sempre sonrient. Un greu accident de moto i l'inabilitació completa d'un braç el van dur a canviar completament la seva vida. Inicialment res podia calmar el dolor que el dominava completament, pero a traves de la meditacio va trobar les forçes i pau necessaria per tirar endavant. Tan endavant que ens feiem creus quan ens va explicar a que es dedicava ara: professor oficial de buceig!

Vam continuar el cami cap a Tailandia. Durant una nit a Krabi, on hi vam arribar guiats pel Pepe, vam tenir la gran fortuna de coneixer el Matthieu. Quin personatge! Feia pocs dies que havia sortit d'un curs 'Vipassana', i durant l'estona que vam poder compartir amb ell ens va oferir amb generositat optimisme, energia i unes ganes infrenables de provar aquesta tecnica de Meditacio. Malauradament el curs que s'impartia a Tailandia ja estava ple, i a Laos, seguent parada, no hi havia cap centre que els dugues a terme.

Finalment, i guiats per un impuls mes que cap certesa, vam accelerar el pas pel sud de Laos per tal d'arribar a 31 de Desembre a Battambang, on s'imparteix l'unic curs de Vipassana a Cambodja. Cap d'any atipic. Reis atipics. Pero que content que estic que fos aixi :)

Una petita introduccio. Vipassana significa 'veure les coses tal i com realment son'. Es una de les tecniques de meditacio mes antigues de l'India redescoberta per Buda fa mes de 2500 anys, i ensenyada per ell mateix com un remei universal per a tots els sufriments universals. No es una tecnica sectaria, la seva universalitat es tradueix en que qualsevol persona de qualsevol religio en pot treure els mateixos beneficis i la bellessa del seu ensenyament es que nomes un mateix, pels seus propis esforços, pot trobar el cami cap a la purificacio de tota impuressa.

En que consisteix? La teoria es tan simple per la seva logica com sorprenent pels seus resultats: seguir una conducta moral, dominar la ment i desenvolupar saviesa interior. En primer lloc, la conducta moral es basa en cinc punts: no matar cap esser vivent, no mentir, no robar, no dur a terme cap activitat sexual i abstenir-se de qualsevol intoxicacio (alcohol, tabac, qualsevol addicio). El seu seguiment escrupulos es la base per poder començar a concentrar i dominar la ment, i nomes en aquell moment les portes de la saviesa interior es començen a obrir per disfrutar d'una vida en plena pau, harmonia real i felicitat.

Quina es la gran diferencia de la tecnica? La seva vessant practica...Aixo no es una ideologia, ningu preten convençer o convertir a ningu. Un apren durant aquests dies una tecnica ben facil de comprendre i posar en practica, pero la gran diferencia i la bellesa de Vipassana es que nomes un mateix, per si sol! podra començar a caminar cap a l'objectiu final :-) Res d'intelectualitat, ni de llibres pesats amb paraules complicades. Res de discursos profetics o promeses de felicitat eterna. Res res d'aixo. En canvi, un repte: 'posa en practica correctament la tecnica durant deu dies i jutja per tu mateix els resultats'. Sembla just oi?

Pensareu que la tecnica deu ser tot un seguit d'exercicis complicats, repeticio de paraules, concentracio en paissatges bonics o simbols agradables. Pero la realitat es ben lluny de l'imaginacio. Durant els dos primers dies vam passar totes les hores del dia concentrant la ment nomes en com l'aire surt i entra, de forma natural, pel nostre nas. Posteriorment els seguents dos dies es van focalitzar a notar qualsevol sensacio que un pogues sentir a la petita area dels dos forats nasals i el llavi superior, i finalment, un cop millorada la concentracio i la sensibilitat degut a l'exercici diari, un comença a sentir, poc a poc, les sensacions del seu cos fins aquell moment ben dormides per la nostra ment.

Be, ara us podrieu preguntar, i perque les sensacions? Quina relacio te amb les impureses de la ment? Mireu-vos-ho aixi. Durant la nostra vida experimentem multitud de sensacions que ens resulten desagradables. Desde detalls diaris com que a la feina el teu cap t'esbronqui sense rao, que rebis un crit que no mereixies, que l'amic o l'amiga no es presenti a l'ultim moment o que algu ens critiqui a les nostres espatlles fins a que un esser estimat ens trenqui el cor o malauradament perdem alguna persona que ens era propera. Intentem compensar tota aquesta miseria a traves d'aquelles sensacions que ens creen plaer. Alguns faran vacances tot viatjant, altres dedicaran el seu temps als altres, altres buscaran la companyia dels amics, un capritxo per aquell moment baix, una pelicula per aquell dia gris, un juguet nou quan l'anterior ja s'ha fet vell. Pero fins i tot els moments de plaer ens aporten sufriment, i es que un cop la sensacio agradable ha passat, voldriem poder-la repetir una i altra vegada i no tenir que suportar de nou passar pel trangol del sufriment diari.

Tanta miseria pot portar un a preguntar-se: perque la vida te que ser aixi? I es que acabem de mal humor, plens de negativitat, tensio, nervis i mes mals que no deixen que poguem ser feliços. Ansia! Les coses haurien de ser diferents pensem. Mes dies de festa i menys de treball, un jefe mes amable, gent mes respectuosa i tolerant, amics de veritat, pau arreu del mon, felicitat per tots i la vida eterna si cal. Si, aixi haurien de ser les coses, i tot seria mes facil...i aqui ve el problema. Dia rere dia, any rere any anem acumulant miseria i negativitat cada cop que alguna cosa no va com nosaltres voldriem que anes. I es que enlloc d'acceptar la realitat tal i com realment es, ens hem molt mal acostumat a veure les coses tal i com voldrien que fossim!

A traves de Vipassana, el cami cap a veure les coses tal i com realment son, un comença a descubrir que el mon no el podem entendre nomes cap enfora, amb els nostres ulls i coneixement, sino tambe i al mateix temps cap endins, a traves de les sensacions que un desenvolupa a cada instant dintre el seu cos. La visio cap enfora es la que obtenim en el mateix moment en que neixem. Aprenem a observar, entendre i jutjar el mon que ens rodeja nomes a traves dels nostres ulls. Educacio, feina, religio, etica i molts altres factors i experiencies van forjant la visio que un te de la realitat. Aixo va solidificant dintre la nostra ment els nostres valors i creençes, i la manera en que enfoquem la nostra vida. I d'aquesta manera, tot comprenent les coses o creien en elles, pensem que podem donar resposta a qualsevol fet o experiencia de la nostra vida. Observem, aprenem pero ens hem oblidat d'un ultim pas: sentir i experimentar. Un pot parlar delicies d'un restaurant perque l'hi han dit que s'hi menja de fabula. Amb mes rao un altre en parlara virtuts perque no nomes n'ha sentit a parlar sino tambe perque hi ha anat i ha vist com la gent disfruta tot menjant. Pero el coneixement real, la saviesa, neix en el moment en que un mateix prova el plat, el tasta, l'assaboreix i llavors, sense cap influencia, se'n fa la seva propia opinio :)

Amics, aquests dies he rebut el millor regal de reis que mai hauria pogut esperar, i la gratitud que sento dintre meu es la que em porta a explicar-vos la meva experiencia. I es amb aquest sentiment que us demano que no creieu res del que jo us pugui dir, no creieu res del que el professor pugui explicar durant el curs, pero doneu 10 dies de la vostra vida per seguir rigurosament la tecnica Vipassana i amb el vostre propi esforç trobareu un cami precios cap a una vida d'harmonia i pau. A Catalunya s'hi fan cursos. Tan de bo tingueu la curiositat, sigui pel tabac, sigui per provar, sigui perque alguna cosa dintre vostre no esta en pau, sigui per la rao que sigui...proveu-ho :)

Tota aquesta miseria i sufriment que acumulem dintre nostre, conscient o sobretot ben arrelada al nostre insconcient, desapareix en el moment en que un apren a no nomes mirar el mon de cara enfora, sino al mateix temps de cara endins. I es en aquell moment en que un descobreix que tots els mals pensaments, rabia, ansia, frustacio, negativitat, codicia...tots desapareixen de cop! I en absencia d'ells, descobrim que no podem ser males persones perque la gran veritat universal es que en el fons de la nostra anima nomes hi guardem compassio i bondat.

Em trobo be i soc el de sempre, pero mentiria si no us digues que aquest curs m'ha canviat i, amb l'esforç diari, seguira canviant moltes coses a la meva vida. Els resultats inicials un cop s'acaba el curs son diversos, i es que cada cos es un mon diferent. Pero per part meva es puc ben dir que les ungles no s'han mossegat desde fa 16 dies i de ben segur que no me les mossegare pas mai mes, els nervis segueixen, pero cada dia disminueixen perque ara entenc d'on venen, i sobretot, el 'jo', el 'meu' i totes les lligadures que inflaven l'ego han estat descobertes. No desapareixen de cop, pero el cami queda marcat per acabar amb elles. D'aquesta manera m'aixeco i surto al carrer tot mirant la gent a la cara amb total pau, sense sentir cap mena de reaccio siguin d'una manera o altre, parlant-vos a vosaltres amb harmonia o respirant cada instant de la meva vida visquent nomes el present, sense cap distraccio de la ment cap al passat o futur.

Gent gran, gent jove, monjos, monjes, estudiants, gent del mon de negocis, de l'art, filosofs, psicolegs, cristians, jueus, hindus, musulmans i cristians...tots ells i mes han trobat els mateixos resultats d'una tecnica que no exclou ningu. 10 dies del vostre temps o vacances a canvi de pau i felicitat per la resta de la vostra vida. Val la pena, de tot cor. Us adjunto dos links amb mes informacio pels cursos a Catalunya i Espanya.

En el primer teniu mes informacio de la tecnica Vipassana en castella.

http://www.spanish.dhamma.org/

El segon es una pagina en angles, pero mostra el calendari dels cursos d'aquest any. Anims! :-)

http://www.dhamma.org/en/schedules/schneru.htm