60 dies, 3 llunes plenes

I es en un dia especial com aquest en que aquest blog es mereix, i requereix, un canvi d'enfoc: desbordat per les dificultats tecniques i logistiques de narrar en temps present les vivencies per Africa i en vistes que en un mes marxarem del continent, a partir d'ara els texts seran un reflex d'experiencies, reflexions i curiositats viscudes en qualsevol part del cami.

I es que ja fa 60 dies que vam partir de Reus-Londres amb lluna plena i fins al dia d'avui hem deixat enrerre, entre altres, mes de 32 diferents allotjaments i 5.000km recorreguts amb bus, minibus, bicicleta, taxi, cotxe, pick-up, boda-boda, vespa, ferry, tren i caminant. Uganda, Kenia, Tanzania, Zanzibar, Malawi i avui Zambia. Dema, Namibia... Fa vertig mirar enrerre, cada cop que veig un mapa d'Africa em tremolen les cames, pero ens trobem amb les piles ben carregades, i amb mes ganes que mai per arribar el 10 de Novembre a Johannesburg. Pel cami hem trobat gent que ens ha titllat de bojos i gent que creiem que esta boja. Sera l'equilibri de forçes que mou el mon.

La salut esta afortunadament intacta, les ungles, tot i els esforços, no acaben de creixer i tinc un forat al mig del cabell despres de l'intent frustat de la Dasha de tallar-me els cabells a maquina :) No em canso d'aixecar-me ben d'hora cada dia per veure sortir un sol que es tranforma a l'Africa en una bola de foc rogent i esfereidora. Tot i despertar-se docil i embriagador a la vista, acaba flamejant durant el pas de les hores muntanyes, aigues i poblats i rostint sense pietat la meva pell.

Les forçes van tocades pel ritme infernal que ens hem marcat. No fa ni 12 dies que estavem encara a Zanzibar i, si no canviem de plans, en 3 dies arribarem a la costa Atlantica. I es que viatjar amb un pressupost baix per Uganda i l'Est d'Africa es una experiencia esgotadora fisicament, pero tambe mentalment i emocionalment. De menys a mes dificultat, m'aclaro:

• Fisicament perque per mantenir un pressupost ajustat un estalvia 2$ d'un taxi tot carregant els 20kg de la motxila amb bicicleta, un estalvia 3$ del tranport amb barca al llac Bunyoni tot remant amb canoa durant hores o, pitjor, un s'atapaeix de galetes de llimona ensucrades i patates fregides per esquivar el cost del menjar en zones mes turistiques.

• Mentalment perque som nomades: el cost de l'allotjament, els apats i el transport es i ha de ser discutit diariament ja que malauradament el color de la nostra pell multiplica sovint instantaneament qualsevol preu. Per mantenir les despesses sota control no ens queda mes remei que entrar en discussions, sovint eternes, fins que no tenim acces als preus locals.

• Emocionalment perque la rao principal per la qual totes les guies classifiquen aquests paisos dintre el sac de baix pressupost es simplement, oh divina inteligencia, perque son extremadament pobres!! Ens desplaçem per zones on la miseria economica es abrumadora i universal. Cada dia, a qualsevol lloc, algu et para per demanar-te diners, menjar o qualsevol tipus d'ajuda. A vegades es un cas individual, altres es una situacio que es repeteix a cada cantonada.
  

Es inevitable acabar interioritzant aquesta realitat com a quotidiana. Zambia no ens sembla mes pobre que Uganda, o Malawi mes turistic que Tanzania. Els plats tipics de cada pais son els mateixos, nomes varien amb el nom: blat de moro i arrels de plantes, que mengen seques per matar la gana. Canvien les tribus, la llengua i el paissatge, pero la pobressa acompanya tot el trajecte.

Es dificil reaccionar. Busquem integrar-nos inmediatament a la cultura que ens rodeja, consumim sempre productes locals intentant deixar els diners alla on son mes necessitats, preferim menjar i dormir sempre en establiments locals, desplaçarnos amb busos publics i col.laborar economicament i a poder ser fisicament almenys en un projecte per pais. Fem allo que creiem que hem de fer, pero hi ha moments en que es dificil conviure amb la idea que, tot i que viatjem amb baix pressupost, la nostra despessa diaria pot arribar a ser l'ingres anual dels que ens rodejen. Que dir quan et pregunten que fas a Africa?

Tot i aixo guardem a la memoria de cada pais somriures d'alegria, bondat, generositat i felicitat dintre una vida d'humilitat. Alla per on hem passat hem rebut i apres sense esperar res a canvi. Fins ara el viatge ha estat una increible experiencia d'enriquiment, pero tambe una vivencia reveladora ja que, com passa sovint quan viatjes lluny, totes les conviccions anteriors es trenquen amb la mateixa facilitat amb que podrien caure unes ulleres. Aquestes ultimes,pero, son facils de tornar a posar al seu lloc, mentre que les noves idees arrelen i transformen els pensaments.

A les portes de Namibia i Sudafrica, altres viatjers ens avisen que a partir d'ara 'tornarem a entrar a la civilitzacio', comentaris que em fan bullir la sang. Cert es que la visita a la moderna Lusaka, capital de Zambia, va ser un primer shock ja que per primer cop en 2 mesos vam entrar a un supermercat, i el mareig d'oferta de productes ens va deixar atontats, descolocats...Vam començar el viatge tot desitjant obrir els ulls al mon que ens envolta. Vull pensar que hem començat a fer-ho, i possiblement ens costara tancar-los de nou, ja que l'inesquivable mirada dels ulls de la desesperacio no deixa espai a l'indiferencia.

Deixo de filosofar i obro alguns retalls del diari:

1. La 'tormenta perfecta' de la crisis financera retallara drasticament, o anulara en alguns casos, els fons d'ajuda monetaria als paisos en desenvolupament.

2. Malawi passa a la segona ronda de classificacio pel mundial de futbol de Sudafrica 2010 despres de remontar a la segona part el gol inicial de la RD del Congo. La victoria va ser propiciada gracies a l'obstaculitzacio d'un mag negre congoles que va estar practicant 'juju' darrere la porteria malawesa durant tota la primera part...

3. Un grup de 20 cabres van ser detingudes per la policia Keniana acusades de traspassar les fronteres des d'Uganda. Actualment el ramat es troba a la preso esperant passar en els propers dies a judici...

Prometo que son retalls de diaris fiables :) Us deixo dos records visuals dels ultims dies a Dorcas: d'una banda la prova que allo de que 'el fregar se va a acabar' no funciona amb aquest viatge. De l'altre...el resultat de comprar una camisa a l'africana amb toc musulma. I es que hi ha coses que no canvien... ;)