21 de gener, 2009

El passat del Regne de Cambotja


Sinonim d'admiracio, respecte i orgull pels Cambotjans, l'imperi Khmer va dominar a principis del segle IX i durant els seguents 4 segles els territoris de Tailandia, Laos i Vietnam. L'epicentre cultural de la seva civilitzacio es trobava a Angkor, ciutat que en una epoca en que a Londres hi vivien 50.000 habitants concentrava ja a mes de 1.500.000 Khmers! I tot i que l'imperi fos finalment arrasat per diferents forçes durant la seva historia, encara avui un pot contemplar amb els seus propis ulls la considerada per molts com a 8 meravella del mon: els temples d'Angkor, el centre religios mes gran del mon.

Desmembrat l'imperi Khmer, el territori actual de Cambotja va anar passant durant els seguents segles de mans Tailandeses a Vietnameses fins que a mitjans del segle XIX França se'n va fer control. El pais romandria com a colonia francofona fins a mitjans del seguent segle, moment en que aconseguiria l'independencia gracies al moviment impulsat pel futur nou rei Norodom Sihanouk. Començaven 20 anys daurats de creixement i prosperitat durant els quals Cambotja es convertiria en la principal referencia economica del sud-est asiatic. Tristement aquest esplendor va ser brutalment interrumput a principis dels anys 70, donant peu a una de les tragedies mes horribles, sagnants i brutals del segle XX: el genocidi racial, politic i cultural de Cambotja a mans del grup radical comunista conegut com a Khmer Rouge.

El seu naixement radica durant els anys 60, moment en que el pais mantenia una posicio neutral als conflictes que issolaven a tota la regio asiatica, sobretot la guerra de Vietnam amb els Estats Units. Tot i l'esforç del rei Sihanouk per conservar la pau, cap a finals del deceni tropes nord vietnameses trobaven refugi al bombardeig america dintre les fronteres Cambotjanes i, en una fatal decisio basada en la 'doctrina Nixon en el seu mes pur estat, el govern america va decidir tirar endavant l'operacio 'esmorzar': bombardeig secret amb B-52 de totes les presuntes bases vietnameses...en territori Cambotja. Durant els seguents 4 anys les operacions especials es van anar succeint: 'aperitiu', 'dinar' i 'sopar', tot deixant un rastre de sang criminal estimat en mes de mig milio de Cambotjans. I tot intentant frenar les incursions de l'exercit Vietnames, els Estats Units no van aconseguir mes que conduir-los cap endins del territori Cambotja, sentant les bases del que s'acabaria convertint en una guerra civil entre els partidaris del govern actual pro-america, i els cada cop mes simpatizants del Khmer Rouge, un grup politic comunista que avançava des de les zones rurals amb una ideologia confusa pero que reunia al seu voltant a tots aquells que es mostraven decebuts i frustats per la situacio en que el pais havia acabat despres de "l'ajuda americana".

L'any 1975, despres de 5 anys de guerra fraticida, el Khmer Rouge arribava a la capital Phnom Penh amb la seva inconfundible indumentaria: vestit negre amb bufanda vermella al voltant del coll. Les pelicules d'aquella epoca mostren l'alegria amb que van ser rebuts pels habitants de la ciutat. La guerra s'havia acabat i per fi Cambotja tornaria a sentir pau, pensaven. Una ilusio que no va durar mes que dues hores, les que va necessitar l'exercit per forçar a tota la poblacio, 3 milions, a abandonar la ciutat rumb incert cap a les zones rurals del pais...La capital i totes les ciutats principals del pais van anar quedant progressivament abandonades ja que tota la poblacio va ser reubicuada cal camp portan al pais a la pitjor foscor mai imaginable.

Comandats pel lider Pol Pot, tambe conegut com a 'germa numero 1', el Khmer Rouge interpretava subjectivament i amb una postura d'extrema esquerre les teories maonistes, tot exaltant radicalment el paper dels camperols cami d'una societat 'justa'. En aquesta idilica societat no es requeria educacio, religio, professio ni diners. D'aquesta manera tot billet va ser cremat, els monjos budistes perseguits, torturats i eliminats, els professors perseguits, torutats i eliminats, advocats, jutjes, policies, empresaris, literats, tothom que pogues parlar dos idiomes, qualsevol literat...tots ells van ser perseguits, torturats i eliminats macabrament en foses comunes. Al mateix temps la resta de poblacio era dispersada en diferents zones del pais per treballar intensivament al camp, fos quina fos la seva edat o estat fisic, durant mes de 15 hores al dia a canvi d'un bol d'arros. Les families eren separades per evitar qualsevol revolta i les provincies del pais van ser rebautejades per que no fos possible saber a on s'havien enviat els relatius. Començava "l'any zero", inici d'un periode que durant els anys 1975 a 1978 portaria a la mort a 3.000.000 de Cambotjans, en un pais que a inicis del genocidi ideologic era habitat per 8.00.000 d'habitants.

Ironicament Vietnam ocupava de nou Cambotja a finals de 1978 per expulsar el regim del Khmer Rouge cap a les fronteres del pais amb Tailandia, pero desafortunadament els anys 80, sovint oblidats per la historia, serien tan dificils pels cambotjans com els viscuts durant la dictadura comunista. Les dues tropes s'enfrontarien dramaticament durant el deceni utilitzant la poblacio local per colocar mines terrestres tot al voltant de les zones conflictives. El fatal resultat es que la regio de Battambang es convertiria en una de les regions mes minades del mon amb mes de 3.000.000 d'artefactes. A dia d'avui, de mitja, tres persones segueixen morint diariament tot i els esforços per desactivar totes les mines.

Milers de preguntes atormenten a dia d'avui els Cambotjans. Com pot ser que membres del Khmer Rouge seguissin representant el seu pais amb un seient a les nacions unides fins l'any 1993? Us imagineu a Hitler sentat a un dels congressos europeus 14 anys despres de la segona guerra mundial? Increible, i es que no va ser fins al 1996 que el grup comunista va ser expulsat del govern i el tribunal de l'Haia va dictar ordre de busca i captura pels membres supervivents amb carrecs començant per genocidi contra l'humanitat. Malauradament Pol Pot moria en llibertat el 1998 sense arribar mai a ser jutjat pels seus crims. La resta de caps del partit politic eren arrestats a 1999, i avui a Cambotja la gent encara es pregunta com pot ser que 10 anys despres encara no hagi començat el seu judici. L'ultim punt, potser el mes inverossimil, es descubrir que a dia d'avui ex-membres del Khmer Rouge dominen amb llibertat la regio de Pailin, fronterisa amb Tailandia, en regim d'autonomia provincial...

Aquest era el passat, i en certa manera present, del pais que tot just començavem a recorrer acabat el curs de Vipassana. Uns dies que ens han fet veure la tristessa d'avui en dia al pais, el pes del passat i, en certes boniques ocasions, l'esperança pels anys vinents.