Un viatje per Filipines: cami a Romblon!

Oh Filipines Pilipinas! Arribavem al segon arxipielag mes gran del mon despres d'Indonesia amb 7.107 illes guiats simplement per una brisa de curiositat i ahir en marxavem acompanyats per la melancolia d'un tsunami d'hospitalitat i alguna que altra sorpresa...quina cultura mes amablement xocant!

El passat dels Filipinos o Pinoys ve marcat per les ocupacions extranjeres: en primer lloc l'espanyola, que durant mes de 300 anys va convertir els locals en 'indios'; tot seguit l'alliberacio i nova ocupacio americana donant peu a les salutacions oficials als extranjers a moltes parts del pais, "Hey Man!' o "Hey Jou!". Entremig arribada dels Japonesos durant la II Guerra Mundial. I finalment i un cop 'alliberats' de tot control exterior, un present marcat per 20 anys de control interior a traves d'una corrupcio massiva que mante gran part de la poblacio filipina en el llindar de la pobressa tot i els rics recursos del pais. Es frustant constatar que les dades oficials parlen d'un 20% de families filipines amb una mitja de 6 fills visquent amb 20 centims d'euro al dia mentre que la Renta per Capita del pais mostra 3.000$ per persona...

A nivell comparatiu i per entendre millor els numeros, Laos o Cambotja per exemple mostren una Renta Anual per Capita que no sobrepassa els 600$, pero Filipines es beneficia del 1.000.000 de compatriotes que treballen a l'extranjer aportant remeses que arriben fins al 10% del PIB del pais. Quan un viatja per les zones rurals es facil reconeixer quines families s'afavoreixen d'aquests enviaments, i es que les cases de fusta i metall sovint conviuen amb 'castells' de dos i tres pisos.

I tot i el passat d'ocupacio i les dificultats del present, oh sorpresa, els Filipinos van ser recentment declarats com...la poblacio mes feliç del mon! I si un s'aparta de Manila i les zones mes turistiques no es gens dificil descobrir perque. Aqui va la nostra vivencia!

El nostre viatje començava massa aviat, i es que el vol desde Vietnam arribava a les 4am a Manila. Mala hora per aterrar a una capital de 11 milions d'habitants, tants com la Republica Txeca. Enfrontar-nos de matinada amb tota la troup d'estafadors i fauna variada que habita els carrers de la metropolis ens va ajudar a decidir marxar ipso facto cap a les provincies, i es que el nostre desig era mesclar-nos amb els filipinos fora de l'ambit turistic. Amb dues setmanes per moure'ns lliurement vam centrar la vista al ben mig del pais, a les anomenades Illes Romblon, que tot i trobar-se a nomes 100km lineals de Manila prometien un viatge prou complicat per atraure al turista de maleta amb rodes: no hi ha aeroports, nomes si pot arribar via multiples conexions de ferry i petites barques i, tot aixo, si el temps i les onades ho permeten...en el nostre cas, l'odissea d'arribar al paradis va costar 5 divertits dies :)

Dia 1

Taxi matiner desde l'hotel de Manila fins a la parada de bus. Els taxis a Filipines son famosos per ser els mes barats de tot el Sud-Est Asiatic. Sera per aixo que els taxistes desconecten els taximetres... Conexio amb el bus de fabula, ja que nomes arribar pujem a un que ens porta cap a Batangas, ciutat grisa portuaria que alberga la majoria de conexions de ferris cap al Sud del pais. Tot i que existeix un ferry directe fins a la mitat del nostre cami, desestimem l'opcio perque viatjar de nit i arribar a les 2am en el nostre primer viatge maritim no sembla una bona idea. Aixi que optem per la via secundaria que ens portara a traves de ferry cap a Calapan i despres furgoneta cap a la ciutat de Rojas, on ens diuen que cada mati surt un 'pumpboat' cap a l'illa de Tablas, veina de Romblon. Sembla facil :)

Som els unics turistes que viatjen cap a Calapan, aixi que no passen ni 10 minuts fins que aconseguim 100% de notorietat. Les converses solen començar amb un sorprenent "Gracies per visitar el nostre pais" o un elusiu "Benvinguts!", per seguir posteriorment amb una bateria interminable de preguntes sense perdre el somriure: D'on sou? Com us dieu? Quants anys teniu? Sou religiosos? Que se us ha perdut a Romblon? Perque no aneu a Boracay? I nosaltres ven sorpresos de com aquesta gent pot entendre's donat el fet que a Filipines existeixen 171 dialectes diferents...

Dia 2

A les 10 del mati hauria d'haver sortit la nostra barqueta via l'estret de Tablas, pero ens diuen que l'embarcacio no va arribar ahir nit (???) Seguint una logica aplastant ens comuniquen que si arriba aquesta nit, podrem sortir dema al mati...

Dia 3

La barqueta tampoc va arribar ahir nit, diuen que degut al mal temps...Per sort coneixem el Simone, un Italia de 42 anys que intenta arribar al mateix desti i que ens sugereix una ruta alternativa mes llarga pero abord d'un ferry. Sembla mes segur, i es que nosaltres no saviem que l'estret de Tablas es tristement famos internacionalment per haver-se cobrat la pitjor catastrofe maritima del segle XX amb 4.300 morts, tres cops les del Titanic. Afegeix que fins i tot a dia d'avui mes d'una barqueta no sol arribar a desti perque les previsions del temps en aquesta regio tifonica son a vegades guiades per Nostredamus. Un 'visca' els consell d'altres viatjers...

El Simone resulta ser tot un personatge. Va aterrar amb 16 anys i sense duro a Tarifa, i se les va apanyar durant tot el seguent any movent-se entre Melilla i Andalusia tot cultivant un castella divertit amb accent italia i andalus. Sorpren la samarreta que porta, 'supervivientes', pero es veu que va treballar com a camera a la primera edicio del programa a Espanya! Comenta que la Marlene Mourreau era la mes enrollada :-) Cafe rere cafe sens acaba passant l'arros, i amb cara d'estupefaccio i davant el riure descontrolat dels filipinos ens troben amb la motxila posada i el ferry desamarrat del port i marxant ja via a Cataclay...se'ns ha escapat!

Per sort per la tarda en surt un altre i no ens cobraran pas cap recarrec, i tenint 5 hores per endavant ens encaminem cap a la platja de sorra que bordeja el port. Nomes caminats 100 metres passem per davant d'un resort on sembla ser que celebren un casament...civil? Gran sorpresa trobar-se amb el primer civil que veiem arreu d'Asia justament en un pais on el 95% de la poblacio es catolica. Preguntem si podem mirar i...en 5 minuts ja ens han assentat amb un plat de crancs i bona carn a taula...en 10 minuts coneixem l'alcalde de la ciutat...i als 15 minuts ens estem fotografies amb els nuvis a cop de brindis de whisky. Sort que el Simone te mes traça que nosaltres en aquestes situacions perque sino, per cortesia, hauriem acabat amb mitja ampolla de whisky i brandy al cos. Se'ns fa dificil marxar i acabem contents d'haver perdut el ferry :)

Dia 4

Aquest mati, finalment, agafarem si hi ha sort una barqueta direccio a Tablas, i si 'Fatima' ho vol, i arribarem. I es que la religiosa barca de nom 'Fatima' esta construida basicament amb pals de fusta ben lligats a cada costat per aportar una mica mes d'estabilitat contra les onades de l'estret, pero sorpren mes que fins i tot a cuberta un pot veure cordes que aguanten els pals que formen el terra...Sortim a mar oberta i, sooort de la pastilla contra el mareig, i es que les onades converteixen el viatje amb la muntanya russa mes bestial en que mai m'hagi pujat. Tot i aixo aqui ningu per el somriure, i si el vaixell comença a trontollar massa cap a un costat, doncs s'envia a un de la tripulacio fora coberta perque faci de sobrepes al canto descompensat. I tot i les onades, el tiu encara em dedica al somriure per la fotografia :) Disfrutem de la dutxa gratuita amb un paissatge paradisiac combinant platjes verges de sorra blanca, palmeres tropicals i pics de gespa ben verda. I pensar que Boracay nomes es troba a 10km...tan de bo segueixi aixi molts anys!

Tot i que el viatje nomes dura 3 hores no podem conectar amb Romblon el mateix dia ja que la barqueta que ens hi portara nomes surt pel mati. Afortunadament coneixem un altre viatjer pel cami, el Bruce, un jove America que porta 3 anys treballant a la Xina com a professor i que aprofita les vacançes de l'any nou Xines per dirigir-se cap a l'illa de Sibuyan, descrita com la 'Galapagos de Filipines' per la gran quantitat d'especies endemiques que s'hi han trobat perdudes dins dels seus densos boscos. Gaudim tots junts d'un bon sopar merescut brindant amb la cervesa del pais, San Miguel! Us podrieu imaginar que la cervesa es originaria de Filipines i que de fet es considerada com la mes barata del mon? Salut :-)

Dia 5

Per arribar al port d'on surt la barca cap a Romblon primer hem de creuar l'illa de Tablas en jeepney, el tranport public caracteristic de les Filipines. Es podria descriure com la barreja d'un bus amb un jeep, i el seu origen data dels anys d'ocupacio americana en els quals van desenvolupar aquest model per facilitar el desplegament de tropes. Els filipinos, sempre amb bon humor, van acollir el tranport com a mitja public oficial. Son visualment genials! La guia de viatjes parla de dos jeepneys diaris a les 6am i a les 8am, pero a les 5:30am golpejen fortament la porta: 'Jeepney mister!! Jeepney!! Run run! Only one today!! ' Nomes un per avui ens diu el peça...i ens el creiem arrancant el cos del llit i corrent per no perdre el jeepney. Prou en vam tenir amb el ferry! El Bruce ens acompanya, pero al Simone no l'han pogut despertar. Ja ens havia comentat que tenia un mal despertar...

El segon viatje amb barqueta no deixa de ser mogut, pero ni molt menys equiparable al de l'estret de Tablas. En una hora de trajecte divisem la costa de l'illa de Romblon, i tot de sobte el cansament desapareix de cop donant lloc a l'admiracio de la vista: petites illes rodejen Romblon i les seves platjes de sorra blanca, els petits pics plens de centenars de palmeres formant un dens bosc i la colorida ciutat amb la catedral espanyola del segle XVI. L'illa es una mica mes petita que Menorca i extranyament no coneguda tot i ser el segon centre del mon en produccio de marmol. Nomes arribar al port ens reben centenars de somriures, la bateria tipica de preguntes amistoses i l'hospitalitat gratuitat d'una gent que nomes vol que disfrutem de casa seva. Per si no fos poc, al davant de la costa s'hi troba un santuari de peixos i corals marins. Moment de deixar les motxiles per uns dies!