De SSL al camp de pomes

Ahoj cesky pratele! Viteite na mem blogu. Pisu katalansky ale jednou doufam budu psat cesky ;) Zatim umim jen: strc prst skrz krk!!! :-)

Sembla ser que una bona part de la comunitat txeca visita el blog desde que la Dasha va posar el link a la seva pagina, aixi que calia donar-lis una benvinguda! Per la vostra curiositat, la traduccio seria:

"Hola amics txecs! Benvinguts al meu blog. Esta escrit en catala pero potser algun dia podre escriu-re'l en txec ;) Per ara ja he apres a pronunciar: clavat un dit a traves del teu coll !!"

L'ultima frase no es cap bojeria sino una d'aquestes curiositats divertides que te aquest idioma tan ric, i es que si us hi fixeu, la frase no te cap vocal! Tot un maldecap per nosaltres quan toca pronunciar-la...

Pel que fa a nosaltres, ja tenim feina a Nova Zelanda i no som ilegals :)


La sortida de Filipines va ser caotica, i precedia el que seria una setmana tensa que ens duria en 6 dies desde Manila a Singapur, despres Perth a l'oest D'australia, posterior vol a Sydney i finalment Auckland, Nova Zelanda. La marato aeria, pero, no començava amb bon peu. I es que un dia us posare al dia de totes les coses que em perdut durant el viatje, pero a Filipines vam tastar no nomes la divertida vergonya de veure marxar el ferry davant els nostres nasos sino tambe l'amarg sabor de perdre un vol per trobar-nos a l'aeroport equivocat. Maleides metropolis...Per sort teniem marge per 'perdre' un dia per les posteriors conexions, aixi que al mal temps bona cara que avui toca desgracia pero dema potser seras afortunat.

Tenint en compte que una nit a Singapur o Australia significaria el cost del pressupost de 2 dies per Sudamerica, no ens va quedar mes remei que, per dir-ho d'una manera fina, 'viure a l'aeroport. Savieu que existeix una pagina web (www.sleepinginairport.net) on diferents viatjers puntuen la qualitat de vida al pernoctar arreu dels aeroports del mon? Crec que ens en farem usuaris, i es que vam posar el sac de dormir a totes les destinacions. I si us haig de ser sincer, aquelles nits superaven la mitja de comoditat que ens hem trobat per moltes destinacions. Si fins i tot teniem dutxa d'aigua calenta i wifi gratis!

Era curios. En tan curt lapse de temps haviem passat de ser viatjers suficientment 'rics' per gaudir d'un minin de comfortabilitat als paisos asiatics amb 20$ al dia a convertir-nos en nomades vagabunds sobrevivint en un pais desenvolupat intentant no variar el pressupost. I la veritat es que no notavem gran diferencia. Sera potser que de vegades pensem que necessitem la motxila ben plena per disfrutar del dia a dia, i en el moment que la motxila es buida ens adonem que la majoria de coses que carregavem no ens feien pas cap falta ;)

Arribavem al pais amb les butxaques prou buides per no sobreviure gaire mes que un mes, i planejava l'ombra de la cancelacio del viatje a Sudamerica...Amb aquesta tensio interna aterravem a Auckland, la gran ciutat del pais situada a l'illa nord. Teniem visa de turista, es a dir, per quedar-nos-hi fins a 3 mesos. Pero no teniem permis per treballar. Ai, ilegals i sense papers! El fet es que haviem llegit per internet i sentit d'altres histories que podriem trobar feina en aquestes condicions en el sector agricola on es paga amb efectiu, ja que Nova Zelanda, amb 4.000.000 d'habitants i un territori tan gran com el Regne Unit, importa ma d'obra d'on sigui i com sigui. Aquesta opcio no ens agradava pas del tot, mes aviat gens, i amb la vergonya a sobre vam intentar comensar a averiguar on trobar feina... (a diferencia de la majoria de paisos de la UE, Mr. Zapatero no te encara cap acord amb el govern neozelandes, de manera que no ens podem beneficiar d'una visa per treballar quasi gratuita)

Primera parada: Tauranga

Aconsellats pel propietari d'un hostel a Auckland vam dirigir-nos en bus (40$!!) cap a l'est de l'illa on, deia, trobariem feina facilment. La veritat es que, sense visa legal, la cosa no va resultar ser gens facil...Despres d'una tarda infructuosa vam decidir canviar de zona, pero els nervis anaven creixent. Tocava comensar a vigilar al maxim la butxaca, i per sort vam millor les tecniques de negociacio tot dormint a un camping per 8$ quan el preu mitja ronda els 30$. Punt positiu cap a l'estalvi:)

Segona parada: Matata

Ens vam deixar portar per la corrent, i la corrent en questio diu que a Nova Zelanda, si vols estalviar, toca fer autostop :) Jo mai ho havia fet!!! I haig de reconeixer que passada la vergonya inicial dels 5 primers minuts, no deixa de ser una manera facil de viatjar, divertida per la gent que coneixes i, sobretot, barata :) En menys d'un quart d'hora un hippie parava la segona furgoneta i ens feia tot una classe magistral de fruites i cultura Nova Zelandesa mentre recorriem 150km direccio Hastings, el nou objectiu on voliem arribar. El fet es que al punt on ens va deixar, cap a les 6pm, no era la via mes rapida cap a Hastings...sino mes cap al cap Est de l'illa, una ruta llarga i no tan transitada. Pero aixo no ho sabiem fins que...el Peter Kelly se'ns va acostar :)

El Peter en questio es va encongir al veure desde casa seva a dos joves com nosaltres amb un cartell cap a Hastings? Que per ell vindria a ser com si a casa nostre estiguessim parats a la carretera cap a Marato amb un cartell cap a Lleida...Ens va invitar inicialment a posar la tenda al seu jardi, posteriorment ens va invitar a dormir a casa seva en una habitacio impressionant, posteriorment vam degustar la deliciosa cervessa Kiwi, i finalment ens va cuinar un sopar excelent :) I per si no fos poc, la seva dona tenia un germa a Hastings que treballava al sector de recolecta de pomes!!! Aixi que en questio d'una hora ens vam trobar que un tal Norm ens estaria esperant a Hastings per colocar-nos a alguna feina bona. Ole!

Tercera parada: Hastings

Per si no fos poca la seva gratitud, un tiet que vivia a la casa va conduir-nos al dia seguent 300km gratuitament fins a Taupo, ja ben aprop d'on voliem arribar. I un cop tirats de nou a la carretera, no van passar ni 5 minuts fins que un manager d'un hostel de backpackers va parar i ens va portar fins al nostre desti final! Gran pais per no rascar-se la butxaca...

El Norm era el germa que la familia havia contactat, i ens va recollir inmediatament al centre de la ciutat. Barbut, rondant els 60, te un humor amb tocs escocesos i va acceptar amb bona fe la nostra transparencia al comentar-li que no teniem visa...i ens va ajudar a descobrir que existeix un permis temporal per treballadors destinats al sector agricola. Vam passar a ser legals!

Seguint amb la flor al cul, el Norm ens va acompanyar a casa seva: un enorme ex-camp de pomes on hi viuen la seva filla i familia. El fet es que solien tenir una mini-casa (salo, cuina, lavabo, i dormitori amb 5 llits) pels viatjers que treballaven als seus camps, i ens van oferir quedar-nos-hi per una nit, gratis! Genial ;) Al mati seguent el Norm ens portaria pels camps propers per buscar algu que ens pogues oferir feina. Que mes podiem demanar...

Quarta parada: 'Long views' (Grans vistes)

7am. Plou a bots i barrals. El Norm truca a la porta i nosaltres estavem engullits per un llit ben tou i comode. Ens mobilitzem amb 10 minuts i es que el Norm ens diu que coneixerem a un possible jefe. Sortim amb pantalons curts, sense jaquetat i la realitat es que, en 30 minuts...ens trobem amb el sac penjat al coll i recollint pomes dels arbres! Ja teniem feina!!!!!

El sou, mes que suficient per continuar el viatje fins a l'estiu.La feina, dura dura, pero ens la prenem amb alegria i com a una bona dosis d'exercici que ja ens feia falta. Compartim ofici amb algun que altre kiwi, altres motxilers de viatje com nosaltres i gent local de les illes veines com Samoa, Tonga o les Illes Robinson. El treball consisteix en carregar pomes a la bossa que penjem al coll i buidar-la al palet en questio durant 10 hores al dia i durant 6 dies a la setmana per un preu irrisori: 80 euros diaris a canvi de transportar uns 1.500kg de pomes de mitja... Pero tenim el que voliem i no ens fa falta pas res mes :) Acomodament: la familia del Norm ha accedit finalment a deixar-nos la seva mini-casa per 5$ al dia! Fins i tot han posat tele i ens han deixat dues bicicletes per moure-ns per la zona....

Total: arrenquem una nova etapa en la qual ens podrem asentar finalment una mica. Tenir cuina vol dir poder cuinar finalment tots els curries que hem apres pel cami, i posar en practica unes receptes de mermelada que vam descobrir a Filipines (de pomes, es clar...) :) Ara ens criden per recollir pomes, ara peres, ara pressecs. Estem en temporada de recollida i intentarem apretar l'accelerador fins que el cos aguanti. Despres ja tornarem a la vida viatjera, segur que amb mes alegria que mai.

Ah! I ja esta confirmat que tindrem una agradable visita per quasi dues setmanes, i es que el meu pare s'unira al viatje a principis d'Abril per recorrer Nova Zelanda un cop acavem de treballar. Visca!!!

ps: una de les curiositats de tan impressionant pais es coneixer la cultura i llengua de la minoria Maori que viu repartida per l'illa Nord i Sud. Encuriosits a mirar el seu canal de televisio amb el llenguatge sonor i sempre alegre, ens vam trobar amb una curiosa sopa de lletres amb desafortunadament similituds a la nostra llengua...En els propers dies espero coneixer a la feina algun Maori que em dongui la traduccio ;)