19 d’abril, 2009

Noticies desde les antipodes catalanes

'New Sea Land' es un pais amb tantes capes com una ceba.

Els seus ja orgullosos 10 anys de supremacia com a millor desti mundial i l'explotacio massiva de l'exit de 'el senyor dels anells' han anat forjant una imatge turistica de pais-massivament-visitat que, un cop un hi arriba, xoca frontalment amb tots els sentits. Afortunadament!
Un exemple rapid. La primera idea que teniem abans d'arribar al pais era que Nova Zelanda es...
un pais amb un tamany com el Regne Unit que esta habitat nomes per 4 milions de persones
Be, un cop un aterra a les antipodes de Catalunya i dona una ullada al paissatge la imatge comença a canviar...

un pais amb un tamany com el Regne Unit que esta habitat nomes per 4 milions de persones que conviuen amb mes de 40 milions d'ovelles
I en el moment que entres amb contacte amb els 'kiwis', nom que reben els novazelandesos, la primera capa de la ceba cau de cop i es que amb un somriure et diuen que Nova Zelanda es...
un pais amb un tamany com el Regne Unit que esta habitat nomes per 4 milions de persones que conviuen amb mes de 40 milions d'ovelles les quals, amb els seus pets, si si, pets, son la principal causa de destruccio de la capa d'ozo de la regio


------------------------------------------------------

Amb el pare ja arribat de tornada a Barcelona i nosaltres sobrevisquent al jet lag recient arribats a Xile la melancolia dels records invita a la tranquilitat suficient per mirar enrere amb tendresa els darrers 2 mesos viscuts a la sempre sorprenent Nova Zelanda i, sobretot, aquests ultims 20 dies en que un nou membre es va sumar a l'equip de viatje.

En primer lloc ens ve al cap les nostres estimades pomes, i peres, i pressecs...Van ser finalment 6 setmanes molt intensives en les quals no hi havia diferencia entre cap de setmana o setmana ja que els dies de festa eren nomes aquells en que no hi havia feina, es a dir, pocs. Encara ara em faig creus de la gran força i determinacio de la Dashi durant aquest temps, i es que fent numeros enrere han estat 40 les tonelades de fruita que hem recollit cada un de nosaltres a rao de 1 tonelada i mitja per dia. Pero amics, n'estem molt contents :)


Treballar al camp recollint fruita ens ha ensenyat a valorar una feina que sovint es clasifica com a no suficientment digne com per guanyar-se la vida. Hem compartit experiencia amb algun 'Kiwi' pero sobretot Maoris, Indonesis, gent de l'illa de Tonga, de les illes Salomon o de Fiji. Inmigrants. Gent que en alguns casos podra fer en 3 mesos el sou d'un any. En altres es separen de familia i fills buscant trobar una feina que dificilment els ajudara a canviar el seu futur. Tots venien potser de camins diferents, pero la cordialitat i el bon humor era sinonim comu del dia a dia. Ja ben d'hora cap a les 8 del mati quan la fruita encara gelava les mans resonava pels arbres els seus cants i grans riures! I nosaltres quan tornavem a casa, tot i que destrossats, sempre teniem raco per la broma ;-)



Tot i aixo de ben segur que l'experiencia no hauria estat tan gratificant si no hagues estat per la nostra fortuna d'haver-nos creuat amb una familia de kiwis tan excepcionals. La Desiree, el Peter, el Jerry, el Clif, la Bony, el Norm, la Sarah, el Craig, els seus tres fills, grup de gallines i dos ases van fer-nos sentir rapidament com a casa, sentiment que no haviem encara pogut experimentar en 8 mesos de cami itinerant. Per si no fos poca la gratitut que teniem envers ells, nomes faltava que rebessin el pare amb els braços oberts un cop va aterrar al pais...el dia del seu aniversari!


La resta del viatje, ja mes en clau turistica, ha estat fascinant. La veritat per endavant un que escriu no les tenia totes respecte a la foto-perfecte amb que tothom descrivia Nova Zelanda, pero la reputacio que ha anat acumulant el pais es ben merescuda. En clau de broma pero amb gran veritat el Norm solia dir-nos que no hi ha cap pais com NZ on un pugui començar el dia pescant una truita de riu, anar despres a caçar un cervol, passar la tarda llençant-se per una pista d'esqui a 3.000 metres i acabar el dia tot recullint els ultims raigs de sol amb la taula de surf. Tot en 24 hores.

De truites i cervols no en vam perseguir pas cap, pero de parcs naturals, costes verges esquerpades i serralades nevades i amb glaciars no ens n'hauriem cansat pas mai. Amb la trota kilometres sexy furgoneta 'jucy' vam creuar rapidament tota l'illa Nord des d'Auckland a Wellington ja que voliem centrar dues setmanes almenys a l'illa Sud, sobretot a la ben protegida costa Oest. Ja des del moment en que un s'embarca al ferry que conecta les dues illes es facil adonar-se que cal anar amb camara a ma, i el pare i la Dasha, tots dos en funcions periodistiques, van deixar gravat un reportatge que fa mal a la vista de tan que brillen els ulls!
La ruta


Malborough sounds

Llac Wanaka


Abel Tasman parc




Llac Sylvan


Glenorchy



Costa Oest


Costa Oest II

Glaciar Joseph




Llac Wakatipu



Pero tot i que aquesta parada hagi pogut resultar una de les mes atractives visualment, sens dubte tots dos la recordarem molt mes pels bons records i somriures que el pare va compartir amb nosaltres. Ningu es podia creure que cumplis els anys que cumpleix...Dormint en cabines minuscules a camps que baixaven sota zero, dinant durant quasi les tres setmanes entrepans de fira improvisats a mitat de cami, aguantant estoicament possibles entrebancs sense dir ni piu i fins i tot acabant dormint una nit als seients frontals de la furgoneta al no quedar cap altra opcio d'acomodament...

La seva bondat es va guanyar a pes un raco molt important dintre nostre i la seva marxa la vam viure tristement, i es que guardarem per la memoria de la resta de viatje l'alegria que vam compartir tots plegats.

Pare, "que tinguem sort" :-)








Per part nostre dema decidim rumb entre tres possibles opcions: A- Directes a Peru en trajecte de 28h d'autobus B- Directes a Bolivia 'estalviant', es a dir, via combinacio de bus i tren tot creuant la frontera a 5.000 metres i a sota zero o C- Directes a Bolivia estirant la butxaca a traves d'un tour que promet pero que esta fora de pressupost... Passi el que passi sortirem de Xile perque malauradament no ens podem permetre costejar unes setmanes pel pais.

Que la son deixi pas a la reflexio i que el descans ens mostri el cami a seguir... 'Cachay?' ;)

Cap comentari: