La historia del Sam, la historia d'Uganda

El Sam va neixer l'any 1942 a Uganda, la 'perla' d'Africa tal i com Churchill va descriure el pais a principis del segle passat. Corrien temps dificils, pero als nostres llibres d'historia no ens solen explicar que la 2 Guerra Mundial tambe va ser una dura realitat al centre d'Africa entre colonies aliades i Alemanys. El seu cognom, que com es tradicional a la regio te significat propi, era un reflex de la realitat, i acabaria sent visionari: es diria Sam Mutabazi, 'el guerrer'.

L'any 1962 Uganda obtenia la seva independencia, fragil, basada en una dificil reparticio de poder entre Obote, primer ministre, i l'ex-monarca Mutesa II, reconvertit a president de la republica. Tant sols 4 anys mes tard Obote expulsava a Mutesa II del pais a traves d'un cop d'estat orquestat pel cap de l'erxercit Ugandes, Idi Amin, qui tristement seria conegut en el futur com 'l'ultim rei d'Escocia'. El 1971 Amin expulsava al seu torn a Obote del pais, i donava peu a l'inici d'un dels periodes mes sanguinaris de la historia d'Uganda. Durant els seguents 7 anys mes de 300.000 Ugandesos van ser torturats i assasinats, principalment politics opositors, defensors de la monarquia, professors, periodistes, universitaris i qualsevol anima que pogues pensar i estar en contra del regim d'Amin. El front principal que lluitava contra el dictador era l'anomenat 'exercit de goriles', i el Sam era l'encarregat de reclutar-los a les fronteres amb el Congo.

El pare del Sam era un gran lider religios. L'any 1951 va crear una parroquia al sud-est Ugandes, a Kabale. Deu anys mes tard la parroquia inicial s'havia convertit en una diocesis de 64 parroquies i mes de 200 esglesies. Era una persona respetada, i la seva opinio tenia pes al pais. Obote va recolzar-se amb ell per tal de sentar les bases de la futura independencia d'Uganda. El Sam va entrar a formar part del partit des de ben jove, convertint-se incialment en responsable de comunicacio de les iniciatives politiques. Un cop Obote va decidir trencar amb el president Mutesa, el Sam i un altre grup de membres van autoexpulsar-se del partit, creant una nova faccio que recolzava en primer lloc la gent d'Uganda. L'escalada de poder d'Amin va radicalitzar la seva accio, havent de passar a les armes.

L'exercit de goriles basa el seu nom amb les tecniques de recrutament i entrenament que rebien. Eren localitzats per tot el pais, enviats al sud-est Ugandes on vivia el Sam i reenviats posteriorment a la selva Congolesa per ser entrenats entre esbarzers. Al cap de dos anys d'activitat a l'ombra, Amin va llençar una gran ofensiva per acabar amb els caps de l'oposicio clandestina.Eren 23. Nomes en van sobreviure dos. El Sam, que es va salvar nomes per 10 minuts gracies a una infiltracio, i Museveni, actual president d'Uganda. L'unica sortida era l'exili.

Al cap de 7 anys i un cop Amin va ser derrocat per l'exercit Tanzanes i una coalicio de forçes contraries al regim, el Sam va tornar a Uganda. Al mateix temps Obote tornava del seu exili i, aclamat pel poble, era proclamat de nou primer ministre d'Uganda. Malauradament la situacio no va millorar, i Obote va continuar amb l'espiral de terror d'Amin per tal de poder preservar el seu carrec. Museveni, Sam i 25 membres mes es van concentrar de nou a la selva. En tan sols pocs mesos els 27 membres van donar peu a una guerrilla de 20.000 membres, principalment joves orfes del carrer. Museveni preparava el cami que el duria a la presidencia l'any 1986, carrec que segueix ostentant a dia d'avui.

El Sam va ser 'compensat' amb una tenda d'armes, ilegal, pero encoberta per Museveni. Disposar i vendre armament a Uganda en aquells temps era un gran negoci, i la fortuna no va tardar a arribar. L'any 1996 el Sam tenia dues mansions, estava feliçment casat amb Dorcas desde feia ja quasi 30 anys, havia tingut 2 filles i un fill i disposava de 14 vehicles a la seva disposicio. Un hobby com deia ell. Creia tenir-ho tot, fins que va arribar el somni.

"Sam, deixa el negoci. Sam, deixa les armes". Durant una setmana, el mateix somni se li va repetir 3 vegades. Deu li demanava que ho deixes tot..

Desorientat, el Sam buscava respostes al cami que havia de prendre, fins que un dia va veure al diari l'anunci d'un curs per nens conflictius a Nairobi. Guiat pel somni, va deixar temporalment el negoci per apuntar-se a les classes. La tenda mai mes tornaria a obrir les seves portes, perque un cop va tornar de Kenia el Sam va començar a treballar amb els nens que anava coneixent al carrer, allotjant-los temporalment a casa seva i intentant desintoxicar-los del pegament, gasolina i qualsevol altre invent que els petits haguessin pogut trobar per fer oblidar la gana i poder dormir una mica.

En poc temps tenia 14 nens a casa seva, concentrats en dos habitacions. Tots dormien junts, tots havien d'utilitzar el mateix lavabo. Era el moment de buscar una nova casa, pero despres d'enviar 150 cartes exposant la seva situacio i buscant un terreny nomes va rebre dos respostes: una li donava les gracies pero li informava que no tenia res per algu com ell. L'altre, un occidental, se'n reia de l'Africa que pretenia comprar-li un terreny de 30.000$. Deçebut pero no vençut,aquell mateix dia la casualitat portaria al Sam a coneixer dues noies noruegues, voluntaries a la capital Ugandesa, que un cop coneguda la realitat dels nens del carrer es prestarien a conviure uns dies amb els petits. Xocades i impressionades per la realitat que van viure, van convençer al Sam de la possibilitat de viatjar a Noruega per buscar fons per la nova casa. Aquell pensament que semblava una bojeria va donar pas, dos mesos, a una carta de resposta del Sam a l'Occidental: "un africa no podra pagar 30.000$, pero amb Deu al costat tot es possible". Havien reunit els fons.

Per arribar a la suma final de diners i poder alimentar a tots els petits el Sam va començar a vendre tot el que tenia, tenda, cotxes i casa. Ningu entenia la seva decisio, tothom el prenia per desorientat, boig, estupid, pero ell estava convençut del cami que havia empres. Va construir una casa, una escola, cuina, lavabos i fins i tot una petita cupula perque els nens poguessin aprendre a cantar. L'objectiu era clar: treure'ls del carrer i educar-los.

Avui, 12 anys despres, el Sam continua sent el Daddy, el 'papa' de l'orfanat dels nens de Dorcas. Viu amb els petits, nomes te dos sabates, dos polos i dos pantalons. No te cap estalvi ja que ho va posar absolutament tot a l'orfanat. El manteniment de la casa depen del lloguer d'uns terrenys, de la petita tenda que te l'orfanat al centre ciutat i de les esporadiques ajudes externes. Per incrementar la financiacio, cada dos anys el Sam agafa les maletes envalentonat per algun voluntari que ha conegut la seva historia i creu tambe que si ve al seu pais podran aconseguir mes fons. Estats Units, Espanya, Nord d'Europa i Sud-Est asiatic son algunes de les parades que ha fet, a vegades amb sort, sovint amb perdues.

Quan no hi han diners, s'apreten la butxaca, i l'apat habitual i invariable de patata, llenties, arros i un pa fet de farina i sal es veu una mica reduit. Ell es feliç perque veu que els petits que han entrat a l'orfanat tiren endavant. Ell els hi ofereix inicialment higiene, roba i medicines. Posteriorment, i si el nen pot adaptar-se, el porten a l'escola de l'orfanat i es converteix en membre resident, en fill, fins que pugui anar a l'universitat. Els nens son uns peçes, pero el respecte i estima que li professen es indescriptible. Tot i l'extrema pobressa en que viuen i les dificultats del dia a dia, tots son feliços. Uns renten plats, altres roba, altres van a buscar aigua al pou que l'orfanat va posar per la comunitat de veins, altres netegen les habitacions..i sempre que poden, juguen. Es magic. Cada dia ens fan sentir com si els que no tinguessim res fossim nosaltres, perque ells podrien continuar rient fins i tot amb menys del poc que disposen.

El Sam podria obtenir facilment diners. Museveni la trucat fins a 4 cops oferint-li el lloc de gobernador de quasi mitja Uganda. Pero ell declina, casa seva son els nens.

L'ultima sorpresa: la dona del Sam, Dorcas, esta malalta del cor. Dema podran saber finalment el seu diagnostic i les possibilitats de curar-la. El Sam ho ha donat tot per l'orfanat i no te cap fons per sufragar el seu tractament. Ens ho diu, baixet, amb la mirada baixa i els ulls plorosos. No demana res, mai ho faria.

Estic segur en aquell mateix moment que aquest home no ha plorat gaires cops a la seva vida.

Intentarem buscar vies per ajudar-lo.