5:30 am
Desde l'altre costat de la paret ens desperta una veu cridanera, quasi apocaliptica, recitant versos que no semblen pas de bon mati. Algun dels petits ha ences la radio, i la nostra habitacio nomes queda separada de la seva per una fina capa de ciment, compartint el mateix sostre obert. Pels brams que sentim combinats amb algun que altre 'aleluya' entenem que es tracta d'un predicador Ugandes. No sorpren que aquests nens s'hagin agafat amb cor i anima a la religio com a font diaria d'esperança. Si sorpren que cap dels crios protesti, es queixi o que simplement es desperti pel terrabastall evangelista matiner..
6:30 am
Torna el rebombori, pero aquest cop es general! Tot i estar de vacançes perque l'escola tanca durant l'Agost, els petits segueixen aixecant-se ben aviat per fer una pregaria individual matinera a la petita cambra del 'Daddy', el Sam. Aquest primer contacte diari amb ell, com ens expliquen mes tard els voluntaris, es molt important per tots els nens ja que la figura paternal i proteccionista del Sam cobreix el buit d'un record majoritariament inexistent en tots ells.
7:30 am
'Toc toc toc'.. Ens hem dormit! El Muyingo, un dels petits, truca a la porta per avisar-nos que tenim te , mermelada i una mica de pa preparat a la sala principal. Tot i que haguem aportat voluntariament uns diners per sufragar la nostra estada i poder contribuir en el manteniment de la comunitat, es fa molt dificil acceptar un tracte d'hoste quan el que et prepara i porta l'esmorzar es un marrec que no passa dels 10 anys. Intentem invertir la situacio infructuosament. Mes tard descobrirem que tots els nens residents a Dorcas tenen definides unes tasques i funcions rotatories a dur a terme durant el dia. La disciplina els centra, i la seva tasca ajuda a tirar la casa endavant.
8.30 am
Es hora d'iniciar-se en el simple pero complet proces d'higiene corporal de la nostra temporal nova llar. Els ingredients es redueixen a: 1 cubell d'aigua, una pastilla de sabo, una mica de paper higienic i un diposit de 15L d'aigua. La recepta comença amb una acurada neteja de mans, cara i peus a l'habitacio. Tot seguit s'omple generosament el cubell amb aigua, s'agafa el sabo i es tranporta tot plegat cap a les 'dutxes', que no som mes que tres cambres individuals amb parets de fang i ciment, porta de fusta que no s'acaba de tancar mai, un petit recolzament per desar el cubell i desenes de mosques, aranyes i altres insectes no identificats. Tot plegat es cuina esparcint al principi l'aigua a poc a poc arreu del cos, i accelerant el ritme progressivament a mesura que un comença a identificar mes elements de la fauna amiga. Finalment es recomenable optar per tirar tot el cubell per sobre el cap i aixegur-se tot tornant cap a l'habitacio..Tot i semblar dificil de cuinar, sorpren la facilitat amb que un assimila les condicions mes insospitables, possiblement degut a l'avantatge de tenir un element de luxe: tovallola.
9 am a 1 pm
Sortim a descobrir com transcurreix el dia al voltant de la casa i ens sorpren ben de repent la frenetica activitat: ningu esta quiet! El Jimmy i el seu germa transporten canya per montar una valla al voltant de l'escola. El seu somriure em serveix com a resposta per donar un cop de ma. Amb prou feines aconsegueixo endur-me un grapat de canyes a l'espatlla mentre ell ja en carrega tres grans rams sobre el cap. Despres del primer viatge ja m'ofego mentre ell torna ben agil a pel seguent cargament. Res li borra el somriure de boca a orella.
No puc acompanyar-lo perque uns altres petits em paren al pou. M'agafen, m'estiren, els faig correr amb 4 crits i un cop cansats m'expliquen com obtenen l'aigua. El pou funciona amb una manivela de ferro, ben pesada i de moviment irregular, que extreu l'aigua del fons per l'accio bombejadora. Tot i que cap dels qui em rodegen no passa dels 6 o 7 anys, cada un d'ells torna carregat amb un diposit d'aigua a cada ma: quinze quilos a la dreta, quinze a l'esquerre i un cami amb pujada per endavant. Suor freda..Intento aguantar el somriure tot fent broma i començant a ajudar a omplir un diposit. Al cap de 5 minuts i entre la rialla general aconsegueixo el meu objectiu, pero no sense poder evitar suar com un condemnat. Son tres marrecs i els rodegen mes de 10 diposits buits. Com s'ho fan??
Rentar roba, segar, escombrar, preparar el menjar.. Es impossible no intentar donar-ho tot per ser util: durant tot el mati no he vist cap anima quieta. I tot que enfront nostre intenten predominar majoritariament els somriures, no sempre es pot amagar moments mes intims que mostren una dura realitat.
1 a 2 am
Entre arros, patata bullida, mongetes i la tradicional chapati , el Cris i la Kemi ens fan cinc centims de la seva vida. Van arribar a principis d'any amb un compromis d'estada d'un i dos anys respectivament. Van coneixer el Sam de rebot, com nosaltres, i despres d'una gira nefasta de recaptacio de fons per les seves terres americanes van decidir fer un pas endavant involucrant-se fisicament amb l'orfanat. Durant els ultims 8 mesos han passat de ser estudiants a convertir-se en professors d'angles, de matematiques, de ciencia i biologia per nens de primaria i secundaria. Infermers ocasionals, entrenadors de futbol, directors d'orquestra, gestors dels fons de la casa i, sobretot, uns segons pares pels nens. Com el Sam, son realment herois.
2 a 4 am
Ensaig! Trompetes, timbals i sobretot molt de soroll. Desde principis d'Agost cada dia toca afagar els pocs pero ben amortitzats instruments de la casa i es que un gran projecte esta en marxa! Si tot segueix el pla previst i poden obtenir els visats necessaris, l'any que ve un grup dels nens viatjara als EEUU per dur a terme una gira musical en varies esglesies de diferents estats. La Kemi i el Cris han ences l'espurna de l'ilusio, i aquesta paraula magica es veu reflexada en els ulls de cada un dels membres de la banda.
6:30 am
Torna el rebombori, pero aquest cop es general! Tot i estar de vacançes perque l'escola tanca durant l'Agost, els petits segueixen aixecant-se ben aviat per fer una pregaria individual matinera a la petita cambra del 'Daddy', el Sam. Aquest primer contacte diari amb ell, com ens expliquen mes tard els voluntaris, es molt important per tots els nens ja que la figura paternal i proteccionista del Sam cobreix el buit d'un record majoritariament inexistent en tots ells.
7:30 am
'Toc toc toc'.. Ens hem dormit! El Muyingo, un dels petits, truca a la porta per avisar-nos que tenim te , mermelada i una mica de pa preparat a la sala principal. Tot i que haguem aportat voluntariament uns diners per sufragar la nostra estada i poder contribuir en el manteniment de la comunitat, es fa molt dificil acceptar un tracte d'hoste quan el que et prepara i porta l'esmorzar es un marrec que no passa dels 10 anys. Intentem invertir la situacio infructuosament. Mes tard descobrirem que tots els nens residents a Dorcas tenen definides unes tasques i funcions rotatories a dur a terme durant el dia. La disciplina els centra, i la seva tasca ajuda a tirar la casa endavant.
8.30 am
Es hora d'iniciar-se en el simple pero complet proces d'higiene corporal de la nostra temporal nova llar. Els ingredients es redueixen a: 1 cubell d'aigua, una pastilla de sabo, una mica de paper higienic i un diposit de 15L d'aigua. La recepta comença amb una acurada neteja de mans, cara i peus a l'habitacio. Tot seguit s'omple generosament el cubell amb aigua, s'agafa el sabo i es tranporta tot plegat cap a les 'dutxes', que no som mes que tres cambres individuals amb parets de fang i ciment, porta de fusta que no s'acaba de tancar mai, un petit recolzament per desar el cubell i desenes de mosques, aranyes i altres insectes no identificats. Tot plegat es cuina esparcint al principi l'aigua a poc a poc arreu del cos, i accelerant el ritme progressivament a mesura que un comença a identificar mes elements de la fauna amiga. Finalment es recomenable optar per tirar tot el cubell per sobre el cap i aixegur-se tot tornant cap a l'habitacio..Tot i semblar dificil de cuinar, sorpren la facilitat amb que un assimila les condicions mes insospitables, possiblement degut a l'avantatge de tenir un element de luxe: tovallola.
9 am a 1 pm
Sortim a descobrir com transcurreix el dia al voltant de la casa i ens sorpren ben de repent la frenetica activitat: ningu esta quiet! El Jimmy i el seu germa transporten canya per montar una valla al voltant de l'escola. El seu somriure em serveix com a resposta per donar un cop de ma. Amb prou feines aconsegueixo endur-me un grapat de canyes a l'espatlla mentre ell ja en carrega tres grans rams sobre el cap. Despres del primer viatge ja m'ofego mentre ell torna ben agil a pel seguent cargament. Res li borra el somriure de boca a orella.
No puc acompanyar-lo perque uns altres petits em paren al pou. M'agafen, m'estiren, els faig correr amb 4 crits i un cop cansats m'expliquen com obtenen l'aigua. El pou funciona amb una manivela de ferro, ben pesada i de moviment irregular, que extreu l'aigua del fons per l'accio bombejadora. Tot i que cap dels qui em rodegen no passa dels 6 o 7 anys, cada un d'ells torna carregat amb un diposit d'aigua a cada ma: quinze quilos a la dreta, quinze a l'esquerre i un cami amb pujada per endavant. Suor freda..Intento aguantar el somriure tot fent broma i començant a ajudar a omplir un diposit. Al cap de 5 minuts i entre la rialla general aconsegueixo el meu objectiu, pero no sense poder evitar suar com un condemnat. Son tres marrecs i els rodegen mes de 10 diposits buits. Com s'ho fan??
Rentar roba, segar, escombrar, preparar el menjar.. Es impossible no intentar donar-ho tot per ser util: durant tot el mati no he vist cap anima quieta. I tot que enfront nostre intenten predominar majoritariament els somriures, no sempre es pot amagar moments mes intims que mostren una dura realitat.
1 a 2 am
Entre arros, patata bullida, mongetes i la tradicional chapati , el Cris i la Kemi ens fan cinc centims de la seva vida. Van arribar a principis d'any amb un compromis d'estada d'un i dos anys respectivament. Van coneixer el Sam de rebot, com nosaltres, i despres d'una gira nefasta de recaptacio de fons per les seves terres americanes van decidir fer un pas endavant involucrant-se fisicament amb l'orfanat. Durant els ultims 8 mesos han passat de ser estudiants a convertir-se en professors d'angles, de matematiques, de ciencia i biologia per nens de primaria i secundaria. Infermers ocasionals, entrenadors de futbol, directors d'orquestra, gestors dels fons de la casa i, sobretot, uns segons pares pels nens. Com el Sam, son realment herois.
2 a 4 am
Ensaig! Trompetes, timbals i sobretot molt de soroll. Desde principis d'Agost cada dia toca afagar els pocs pero ben amortitzats instruments de la casa i es que un gran projecte esta en marxa! Si tot segueix el pla previst i poden obtenir els visats necessaris, l'any que ve un grup dels nens viatjara als EEUU per dur a terme una gira musical en varies esglesies de diferents estats. La Kemi i el Cris han ences l'espurna de l'ilusio, i aquesta paraula magica es veu reflexada en els ulls de cada un dels membres de la banda.
4 a 7 pm
Descans, cartes, backgammon i sobretot futbol omplen la tarda. L'angles es un dels idiomes oficials d'Uganda, i la Premier League es seguida amb passio arreu del pais. Desçalcos i sobre un terreny argilos ple de pedres, comença un partit a l'africana amb l'atraccio afegida de tenir un mzungu a un dels equips amb botes de muntanya..Algun dels presents te molt de talent i classe, la majoria es diverteixen simplement corren darrera la pilota pero tot i jugar durant mes de 2 hores cap equip es capaç d'inagurar el marcador. Sera potser perque les porteries, marcades per unes quantes pedres, no superen el mig metre d'amplada? O potser perque som mes de 20 aspirants a jugadors a un camp que no fa ni la mitat del tradicional de futbol sala?
8 a 10 pm
Sopem rapidament l'invariable menu diari: els petits estan impacients per fer la pregaria nocturna. I es que un cop tothom a acabat de menjar, ens reunim a la sala principal per començar a..cantar! Es una imatge preciosa, pintada amb timbals i veus armonioses. Tot a traves de les cançons, els petits donen gracies pel dia viscut i agafen forçes amb alegria pel dema.
10 pm Zzzzzzz
Son masses experiencies en un sol dia. Molt a processar i a entendre. Molt a agrair. KO al primer round. A dormir..
Descans, cartes, backgammon i sobretot futbol omplen la tarda. L'angles es un dels idiomes oficials d'Uganda, i la Premier League es seguida amb passio arreu del pais. Desçalcos i sobre un terreny argilos ple de pedres, comença un partit a l'africana amb l'atraccio afegida de tenir un mzungu a un dels equips amb botes de muntanya..Algun dels presents te molt de talent i classe, la majoria es diverteixen simplement corren darrera la pilota pero tot i jugar durant mes de 2 hores cap equip es capaç d'inagurar el marcador. Sera potser perque les porteries, marcades per unes quantes pedres, no superen el mig metre d'amplada? O potser perque som mes de 20 aspirants a jugadors a un camp que no fa ni la mitat del tradicional de futbol sala?
8 a 10 pm
Sopem rapidament l'invariable menu diari: els petits estan impacients per fer la pregaria nocturna. I es que un cop tothom a acabat de menjar, ens reunim a la sala principal per començar a..cantar! Es una imatge preciosa, pintada amb timbals i veus armonioses. Tot a traves de les cançons, els petits donen gracies pel dia viscut i agafen forçes amb alegria pel dema.
10 pm Zzzzzzz
Son masses experiencies en un sol dia. Molt a processar i a entendre. Molt a agrair. KO al primer round. A dormir..
--------------------------------------------------------------------
P.S.: Agraiment de tot cor al meu germa que ha creat i esta gestionant un compte per recaudar fons per la casa. Amb molt poc aqui es pot fer molt! Per qualsevol persona que volgues saber-ne mes o contribuir-hi, els detalls son:arkhamprod@yahoo.es
Num compte ( La Caixa) 2100 3042 10 21 01191369
A nom de Marc Antonijuan
el banc no ens cobrara ni comissions ni cap cost d'enviament
Num compte ( La Caixa) 2100 3042 10 21 01191369
A nom de Marc Antonijuan
el banc no ens cobrara ni comissions ni cap cost d'enviament
2 comentaris:
Cada dia és més genial i sorprenent el relat...t'enyorem i t'envejem !
Estimat Miquel.Fa dies que t'escric comentaris i veig que no t'en arriven cap.No pararé fins que t'arrivin, vull acompanyar-te al llarc del teu viatge. He participat amb un petit donatiu per l'obra de Sam, La reacció del Marc volguen ajudar-te és fenomenal. No he anat encara a conèixer a l'Eric, a veure si puc la semana vinent. No us canseu de la duresa d'aquesta vida que porteu, vosaltres hi sereu uns dies, ells hi són sempre.Un petó de la tieta.
Publica un comentari a l'entrada